29 de novembre de 2014

TOT SE'N VA EN ORRIS IV: Clàssics conn3ctats

Chinua Achebe, amb l'elecció del títol i l’epígraf, enllaça directament Tot se’n va en orris amb el poema The Second Coming (1921) de l'escriptor irlandès William Butler Yeats, tot un clàssic de la poesia modernista. Altrament, Tot se’n va en orris també està connectat amb els següents clàssics:

El cor de les tenebres (1899) de Joseph Conrad
«La terra semblava que no fos d’aquest món. Estem acostumats a veure-la en forma de monstre emmanillat i dominat, però allà es podia veure una cosa lliure i monstruosa. No era d’aquest món, i els homes eren... No, no eren inhumans. Bé, ¿sabeu què?, això era el pitjor de tot, la sospita que no fossin inhumans t’envaïa lentament. Cridaven, saltaven, feien giragonses, i tenien unes cares horripilants. Però el que et feia estremir era pensar en la seva humanitat, igual que en la nostra, pensar en la nostra remota afinitat amb aquest avalot salvatge i apassionat. Inquietant. [...]»
El cor de les tenebres (pàg. 67, traducció de Montserrat Vancells i Flotats, Clàssics de la Literatura Juvenil, Edicions 62, 2013).
Com ja veiérem en la introducció de l’obra, Tot se’n va en orris fou, d’alguna manera, la resposta d'Achebe a la indignació que li produïren lectures com Heart of Darkness (El cor de les tenebres) de Conrad, que representaven la visió reduccionista europea d’un continent africà salvatge i deshumanitzat. Tanmateix, la reacció de l’escriptor nigerià no trobà aquí aturador i l’any 1975 féu esclatar la controvèrsia en el món literari anglosaxó amb la seva conferència An Image of Africa: Racism in Conrad’s Heart of Darkness [Una imatge d’Àfrica: El racisme en El cor de les tenebres de Conrad’], en la que titllava al famós i cèlebre Conrad de “perfecte racista” per representar Àfrica en la seva obra com un “altre món”.

El bevedor de vi de palma (1952) d'Amos Tutuola

The Palm-Wine Drinkard (El bevedor de vi de palma) de l’escriptor ioruba Amos Tutuola està considerada una obra mestra fundacional de la narrativa africana postcolonial. Basada en l’adaptació de contes populars ioruba, el llibre narra un fantàstic viatge a la Ciutat dels Morts, en el cor de la selva africana plena de fantasmes, monstres i “éssers curiosos”. La novel·la fou rebuda amb èxit per la crítica occidental però rebutjada pels intel·lectuals nigerians a causa de l’agosarat ús d’anglès no normatiu –empra l’anglès “nigerià” pidgin, ple de localismes. Influència evident de Tot se’n va en orris, Achebe la reivindicà i defensà, interpretant-lo en un assaig com a una àcida crítica a la societat consumista occidental.

Efuru (1966) de Flora Nwapa
«Es veien força sovint i després d’un festeig de dues setmanes ella acceptà casar-se amb ell. Però l’home no tenia diners per al dot. Tenia només unes quantes lliures per a la granja i no se les podia gastar. Quan la dona veié que no podia pagar res, li digué que no es preocupés pel dot. Es proclamarien casats i això fou tot.

Efuru era el seu nom. Ella era una dona extraordinària. No només perquè provenia d’una família distingida. Ella era distingida per ella mateixa. El seu marit no era conegut i la gent es preguntava per què es casà amb ell.»
Efuru (pàg. 7, traducció del primer parell de paràgrafs a partir de l’edició original anglesa, Heinemann, 1966).
Efuru de l’escriptora ibo Flora Nwapa, considerada la mare de la literatura africana, és la primera novel·la publicada per una dona africana en llengua anglesa –publicada per l’editorial Heinemann mercès a les recomanacions i gestions del seu amic Chinua Achebe– i es considera una icona de la literatura postcolonial feminista. Efuru, una dona forta, bella, independent i amb èxit, al voltant de la qual gira una petita comunitat rural ibo, es contraposa de manera directa al paper marginal que Achebe atorgà a les dones al seu llibre –fet pel qual fou també durament criticat. Malauradament aquesta novel·la no ha estat traduïda a la nostra llengua –ni al castellà– i només es pot trobar en anglès.

El cor de les tenebres. Joseph Conrad. Clàssics de la Literatura Juvenil. Edicions 62 (2013).
An Image of Africa: Racism in Conrad's 'Heart of Darkness'. Chinua Achebe. Massachusetts Review (1977).
An Image on Africa. Wikipedia (2014).
El bevedor de vi de palma. Amos Tutuola. Laertes (2009).
The Palm-Wine Drinkard. Wikipedia (2014).
Amos Tutuola (1920-1997). Petri Liukkonen (2008).
Efuru. Flora Nwapa. Heinemann (1966).
Efuru. Wikipedia (2014).
Efuru. Sarah Welshman. Colonial & Postcolonial Literary Dialogues (2001).
Flora Nwapa (1931-1993). Petri Liukkonen (2008).
Afroresistències, afroressonàncies. Teixint les altres Àfriques. Dídac P. Lagarriga. Oozebap (2005).
Reading As A Woman: Chinua Achebe’s Things Fall Apart And Feminist Criticism. Linda Strong-Leek. African Studies Quarterly (2001).

25 de novembre de 2014

TOT SE'N VA EN ORRIS III: El poble ibo

El poble ibo (o igbo) és una ètnia que viu a la regió cultural i lingüística no governamental anomenada Iboland (o Igboland), ubicada al sud-est de Nigèria (repartida entre diferents estats administratius), a la zona del Delta del Níger. Conjuntament amb els pobles ioruba -sud-oest- i haussa-fulani -nord-, són un dels pobles més nombrosos i influents de Nigèria.

Situació d'Iboland

La població actual és de més de 30 milions d’ibos –el 18% de la població de Nigèria- i ha esdevingut una de les ètnies més esteses del continent africà. El comerç d’esclaus i la migració han portat els seus descendents a altres països com Camerun, Ghana i Guinea Equatorial, així com a fora del continent africà.


PERÍODES HISTÒRICS CLAU

Regne de Nri (s. IX-X): Estat teocràtic precursor de la cultura, costums i pràctiques ibo. És considerat atípic perquè el seu líder, l’eze Nri, no exercia el poder als seus súbdits mitjançant la força, sinó que era obeït pel seu rol de representant dels déus a la terra (mena de rei-sacerdot). 

Societat tradicional: La majoria de comunitats ibos estaven governades per un sistema força igualitari format per assembles republicanes quasi democràtiques, administrat per un consell d’ancians. Hi ha evidències que tenien coneixements matemàtics -calendari, jocs d’estratègia i sistema bancari-, sistema judicial i escriptura simbòlica –anomenada Nsibidi. Les seves rutes comercials arribaven fins a La Meca, Medina i Jiddah. La costa propera a Igboland fou un lloc de contacte amb els europeus -primer portuguesos, després holandesos i finalment britànics- a partir del segle XV. 

Comerç transatlàntic d’esclaus (s. XVI-XIX): El poble ibo fou afectat en gran mesura pel comerç transatlàntic d’esclaus del Golf de Biafra (sud-est de l’actual Nigèria), normalment foren venuts als europeus.

Període colonial (1870-1960): Els ibos foren conquerits per l’Imperi Britànic i, a pesar que alguns abraçaren el cristianisme i l’educació occidental de forma entusiasta, es generaren conflictes i molta tensió a causa del xoc de sistemes d’organització política. El domini britànic transformà dràsticament la seva societat. 

Bandera de la República de Biafra
Independència de Nigèria (1960) i Guerra de Biafra (1967-1970): Després de l’alliberament del domini britànic, el nou estat independent de Nigèria patí una sèrie d’enfrontaments de caràcter ètnic entre, sobretot, hausses i ibos -sense menysprear el paper ioruba-, a causa del repartiment de poder. Aquests fets degeneraren en la Guerra de Biafra o Guerra Civil de Nigèria quan uns quants pobles del sud-est de Nigèria, encapçalats pel ibo, decidiren independitzar-se i proclamar la República de Biafra el 30 de maig de 1967, que durà fins al 15 de gener de 1970 quan el reabsorbí l’estat nigerià. En aquest conflicte Iboland fou devastat: moriren milions d’ibos –sobretot de gana pel bloqueig del govern federal- i es destruïren hospitals, escoles i habitatges. 

Història recent: El poble ibo s'ha anat reconstruït de forma lenta i progressiva, majoritàriament mercès a la indústria del petroli de la regió del Delta del Níger, que, al mateix temps, ha provocat grans danys mediambientals. En els últims temps, molta població ha emigrat a altres països africans, Europa i Amèrica.


IDENTITAT: LLENGUA, RELIGIÓ I CULTURA

Abans de l’arribada dels europeus els ibo tenien una cultura, cultes religiosos i estils artístics diversificats, sense cap unitat política. A partir de la colonització, els britànics i els europeus els identificaren com a una tribu –Chinua Achebe i altres historiadors han criticat aquest fet, considerant el poble ibo una nació. A partir de mitjans del segle XX, desenvoluparen un fort sentit d’identitat ètnica.

LLENGUA

Nsibidi escrit en nsibidi.
La seva llengua és l’ibo i, comptabilitzant centenars de dialectes i altres llengües iboides, té actualment uns 19 milions de parlants. Tot i això, fruït de la colonització britànica, la majoria de població parla també un anglès “nigerià” anomenat pidgin, farcit de particularitats locals.

L’ibo està escrit en l’alfabet llatí, endemés d’incloure la grafies en ideogrames Nsibidi, escriptura extinta de societats secretes ibo. Es tracta d’una llengua tonal on els proverbis juguen un paper clau.



RELIGIÓ

La religió tradicional ibo rep el nom d’Odinani. Segons aquesta, el déu suprem Chukwu creà el món i totes les coses i el cosmos fou dividit en quatre parts complexes: la creació (Okike), les forces sobrenaturals o déus menors (Alusi), els esperits menors (Mmuo) i el món (Uwa). Un dels pilars bàsics de les creences tradicionals ibos és la reencarnació: les persones es reencarnen en les mateixes famílies.
Representació d'Ani (Alusi)
Actualment la majoria de la població s'ha convertit a la fe cristiana, sobretot catòlica. El cristianisme va jugar un paper central en l'europeïtzació de la societat i cultura ibo.

CULTURA

A causa dels seus nombrosos sub-grups i fragmentació, és gairebé impossible descriure una cultura ibo tipus.

Ritual d'iniciació Nkporo (Ibo)

L'art ibo és reconegut sovint per les mascarades, màscares i vestits que simbolitzen persones, animals o conceptes abstractes. Les màscares poden ser de fusta o d'altres materials com el ferro o d'origen vegetal i les seves funcions varien segons cada comunitat: s'usen en sàtires socials, rituals religiosos, iniciacions a societats secretes i festivals públics.

Les màscares estan estretament relacionades amb la música ibo,  caracteritzada pels instruments de percussió tradicionals: l’udu, l’ekwe i l’ogene (veure fitxa de Lèxic en imatges). També hi ha altres instruments com l'opi, un instrument de vent semblant a les flautes, l'igba i l'ichaka.


Pel que fa a la cuina, el nyam és el producte alimentari bàsic del poble ibo, el seu conreu continua essent el més important en les zones rurals i se’n celebren àdhuc festes anuals. Altres productes alimentaris bàsics són l’arròs, la mandioca, el gari, el blat de moro i altres productes vegetals. Menjars típics de la gastronomia ibo són el fu-fu (mena de puré de nyam), awai (nyam estofat amb salsa), l’arròs jollof (popular arreu de l’Àfrica occidental), la sopa egusi (sopa de llavors de meló amb trossos de peix o carn i vegetals), entre altres. La beguda alcohòlica més popular és el vi de palma (veure fitxa de Lèxic en imatges).
Igboland. Wikipedia (2014).
The Igbo People. Wikipedia (2014).
Jones Archive. Southeastern Nigerian Art & Culture. Southern Illinois University (2014).

19 de novembre de 2014

TOT SE’N VA EN ORRIS II: The Second Coming


«Fent voltes i voltes en cercles més amples
el falcó ja no sent el falconer;
tot se’n va en orris; el centre ja no se sosté;
l’anarquia s’abat sobre el món.»

Chinua Achebe pren el títol de la novel·la i usa com a epígraf la primera estrofa del poema The Second Coming [La Segona Vinguda’] del cèlebre poeta irlandès William Butler Yeats (1865-1939), considerat per la crítica com el més destacat poeta de llengua anglesa de l’època. Yeats escrigué el poema l’any 1919, just després de la Primera Guerra Mundial, i, en un primer moment, fou titulat The Second Birth [El Segon Naixement’]. Fou publicat per primera vegada l'any 1919 a la revista estatunidenca The Dial i finalment inclòs el 1921 en el recull From Michael Robartes and the Dancer [De Michael Robartes i la ballarina’]. 

Aquí teniu el poema sencer en versió bilingüe:

The Second Coming

Turning and turning in the widening gyre
The falcon cannot hear the falconer;
Things fall apart; the centre cannot hold;
Mere anarchy is loosed upon the world,
The blood-dimmed tide is loosed, and everywhere
The ceremony of innocence is drowned;
The best lack all conviction, while the worst
Are full of passionate intensity.

Surely some revelation is at hand;
Surely the Second Coming is at hand.
The Second Coming! Hardly are those words out
When a vast image out of Spiritus Mundi
Troubles my sight: a waste of desert sand;
A shape with lion body and the head of a man,
A gaze blank and pitiless as the sun,
Is moving its slow thighs, while all about it
Wind shadows of the indignant desert birds.

The darkness drops again but now I know
That twenty centuries of stony sleep
Were vexed to nightmare by a rocking cradle,
And what rough beast, its hour come round at last,
Slouches towards Bethlehem to be born?


La Segona Vinguda (1)

Fent voltes i voltes en cercles més amples (2)
el falcó ja no sent el falconer;
tot se’n va en orris; el centre ja no se sosté;
l’anarquia s’abat sobre el món,
la marea enterbolida per la sang; a tot arreu
la cerimònia d’innocència està ofegada.
Els millors perden tota convicció, mentre els pitjors
plens estan d’intensitat apassionada.

Segurament una revel·lació és imminent,
segurament que una Segona Vinguda (3) és imminent.
Segona Vinguda! Just he pronunciat aquells mots
quan una vasta imatge sortida del Spiritus Mundi (4)
inquieta la meva visió: en les sorres del desert
una forma amb cos de lleó i cap d’home,
una mirada com el sol, sense pietat ni expressió,
mou les lentes cuixes, i al seu voltant
retrocedeixen ombres d’aus iracundes del desert.

Cau altra volta la foscor; però ara sé
que vint segles (5) després d’aquest petri somni foren agitats
fins a esdevenir malson per un bressol que es balanceja,
quina bèstia violenta, arribada a la fi la seva hora,
per néixer camina inclinada cap a Betlem?
(1) Traducció catalana basada en la traducció castellana d'Enrique Caracciolo Trejo de l'Antología bilingüe de W. B. Yeats (Alianza Editorial).
(2) En espiral, fent la figura d'un con (veure Fig.1).
(3) Fa referència a la promesa del retorn de Jesucrist el Dia del Judici Final; també marcat per l'aparició d'una bèstia monstruosa.
(4) Esperit del Món o l’esperit col·lectiu de la humanitat.
(5) La criatura s'ha contingut durant 2.000 anys des del naixement de Jesucrist.

W. B. Yeats exposà en una altra obra, A Vision ['Una visió'] (escrita l'any 1925, modificada i publicada el 1937), una concepció històrica basada en un model de cicles en espiral (gyres, Fig.1) que es van superposant amb una durada aproximada de dos mil anys (cicles de la història, Fig.3). Es tracta d’una teoria dualística on cada gir es mou des de la preponderància total d’un primer sobre un segon fins a la situació contrària, passant per un punt de reflux o cruïlla (double gyre, Fig.2).
Fig.1 - Cicle en espiral (gyre)

Fig.2 - Dos cicles en espiral superposats (double gyre)
Fig.3 - Cicles històrics proposats per Yeats (cliqueu a la imatge per veure-la més gran)


El poema, considerat cabdal en el context de la poesia modernista i un dels més famosos del poeta irlandès, usa l’Apocalipsi i la Segona Vinguda de l’imaginari cristià de forma al·legòrica per descriure l’ambient caòtic i catastròfic de l’Europa de la postguerra. Es tracta d’un poema colpidor, farcit d'imatges violentes i llenguatge ritual aterrador, temàticament fosc i de difícil comprensió. Yeats creia, segons el model històric esmentat abans, que el cicle cristià estava a punt de donar pas a un període nefast representat per la “bèstia violenta” del final del poema, símbol de la nova era. The Second Coming representa el xoc entre dues forces històriques antagòniques i el conflicte entre el món antic que s'està ensulsiant i el nou emergent.

Per què Achebe tria específicament el títol a partir del poema The Second Coming? Què se’n va en orris?

Per què Achebe invoca la primera part de l’estrofa del poema de Yeats com a epígraf? Com és que no cita tota l’estrofa sencera?

Quins paral·lelismes es poden establir entre els rerefons històrics de sengles obres? Considerant que Achebe escriu el llibre amb certa perspectiva històrica i al llindar del procés d’independència nigerià, veieu en l’epígraf cap doble sentit i ironia?

The Second Coming (poem). Wikipedia (2014).
The Second Coming. Yeats's Poetry. SparkNotes (2014).
The System of W. B. Yeats’s A Vision. Neil Mann (2014).
Things Fall Apart. SparkNotes (2014) .
What's Up With the Epigraph? Things Fall Apart. Shmoop (2014).
Chinua Achebe: Things Fall Apart Study Guide. Washington State University (2011).

15 de novembre de 2014

TOT SE'N VA EN ORRIS I: Presentació i material de suport


«A tots els països, àdhuc els més cultes, hi ha individus primitius, comparables als negres del cor de l'Àfrica.»
Bearn (1961, pàgina 228) de Llorenç Villalonga

A partir de mitjans del segle XX, l’escriptor nigerià d’ètnia ibo Chinua Achebe esdevingué un dels estendards de la crítica de la literatura europea sobre Àfrica, reflex de la visió occidental, capaç de reduir una civilització aliena a una terra estranya, primitiva i amenaçadora totalment desproveïda d’art i cultura. La indignació que li produïren lectures com El cor de les tenebres (1899) de Joseph Conrad o Míster Johnson (1939) de Joyce Cary, sobretot aquesta darrera, inspiraren l’escriptura de la seva primera obra Tot se’n va en orris, resposta a aquesta visió estereotipada d'un continent africà bàrbar, perillós i deshumanitzat.


Després de les reflexions sensitives i oníriques d’El Guepard, canviem de torn i seguim el club de lectura Clàssics Moderns amb una novel·la forjada a cops d’acció: Tot se’n va en orris de Chinua Achebe. L’escriptor ibo fou el primer a adaptar amb èxit, en la mateixa llengua de colonització -polèmica paradoxa que no passà desapercebuda-, la tradició oral del seu poble, capturant el ritme endimoniat i la complexitat idiomàtica, farcida de proverbis i dites, dins les convencions de la novel·la clàssica occidental. Okonkwo, l’heroic guerrer que protagonitza l’obra, home d’acció, no us deixarà indiferents.



Tot se'n va en orris
Autor: Chinua Achebe
Idioma original: Anglès
Títol original: Things Fall Apart
Any de publicació: 1958
Traductor: Bernat Puigtobella






FITXA INFORMATIVA PRÈVIA

LÈXIC EN IMATGES
Things Fall Apart. Wikipedia (2014).
Chinua Achebe. Wikipedia (2014).
Chinua Achebe: Things Fall Apart Study Guide. Paul Brians, Washington State University (2011).
Chinua Achebe, African Literary Titan, Dies at 82. Jonathan Kandell. The New York Times (2013).

12 de novembre de 2014

EL GUEPARD VI: La tertúlia

0 Clàssic Modern? / 1 Fluix / 2 Millorable
3 Bo / 4 Excel·lent / 5 Imprescindible



     Ha agradat...

La forma d’escriure de Tomasi di Lampedusa no ha deixat ningú indiferent: la prosa onírica, musical, detallista i sensitiva del príncep ha captivat als participants del club.

El magnetisme dels diferents personatges que conformen el llibre: des del melancòlic Príncep de Salina, indiscutible pal de paller de l’obra, a l’atractiva parella Tancredi i Angèlica, passant per l’ombrívola Concetta i sense oblidar el perspicaç Pare Pirrone.

L’excepcional traducció de l’escriptor mallorquí Vicenç Villalonga, “germà de l’ànima” del príncep, farcida de localismes i ironia. Difícilment es podria trobar un traductor tan adient a una obra: Villalonga i Lampedusa compartien formació cultural europeista, insularitat mediterrània i la forma de copsar l’ensulsiada de les seves respectives aristocràcies.

     S’ha comentat...

La vida aristocràtica de la vella Sicília representada pel Príncep de Salina i els paral·lelismes amb la vida del mateix escriptor, un aristòcrata en vies d’extinció. Una forma de viure que a alguns tertulians encara han vist reflectida en la vida de poble aquí a casa nostra.

El sentit existencial de l’obra: les reflexions sobre el pas destructor del temps, la mort i la visió escèptica, desencisada i buida de la vida.

     No ha convençut…

La sensació de manca de solidesa de la totalitat de l’obra que suposen els salts temporals i temàtics entre les diferents parts de l’obra –relacionats amb el mateix procés d'escriptura del príncep, algunes parts foren escrites de forma independent.

     No us perdeu…

La comparativa amb tot un clàssic modern de la nostra literatura, Bearn de Llorenç Villalonga. Ambdues obres comparteixen una pila de coincidències –context geogràfic, temàtica, ironia, moments històrics, entre altres- però amb resultats ben diferents.

L’adaptació cinematogràfica homònima de l’obra dirigida pel cineasta italià Luciano Visconti i interpretada per Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale. Una pel·lícula inoblidable que arrodoneix el bon sabor de boca del llibre.