TOT SE'N VA EN ORRIS IV: Clàssics conn3ctats

Chinua Achebe, amb l'elecció del títol i l’epígraf, enllaça directament Tot se’n va en orris amb el poema The Second Coming (1921) de l'escriptor irlandès William Butler Yeats, tot un clàssic de la poesia modernista. Altrament, Tot se’n va en orris també està connectat amb els següents clàssics:

El cor de les tenebres (1899) de Joseph Conrad

«La terra semblava que no fos d’aquest món. Estem acostumats a veure-la en forma de monstre emmanillat i dominat, però allà es podia veure una cosa lliure i monstruosa. No era d’aquest món, i els homes eren... No, no eren inhumans. Bé, ¿sabeu què?, això era el pitjor de tot, la sospita que no fossin inhumans t’envaïa lentament. Cridaven, saltaven, feien giragonses, i tenien unes cares horripilants. Però el que et feia estremir era pensar en la seva humanitat, igual que en la nostra, pensar en la nostra remota afinitat amb aquest avalot salvatge i apassionat. Inquietant. [...]»

El cor de les tenebres (pàg. 67, traducció de Montserrat Vancells i Flotats, Clàssics de la Literatura Juvenil, Edicions 62, 2013).

Com ja veiérem en la introducció de l’obra, Tot se’n va en orris fou, d’alguna manera, la resposta d'Achebe a la indignació que li produïren lectures com Heart of Darkness (El cor de les tenebres) de Conrad, que representaven la visió reduccionista europea d’un continent africà salvatge i deshumanitzat. Tanmateix, la reacció de l’escriptor nigerià no trobà aquí aturador i l’any 1975 féu esclatar la controvèrsia en el món literari anglosaxó amb la seva conferència An Image of Africa: Racism in Conrad’s Heart of Darkness [‘Una imatge d’Àfrica: El racisme en El cor de les tenebres de Conrad’], en la que titllava al famós i cèlebre Conrad de “perfecte racista” per representar Àfrica en la seva obra com un “altre món”.

El bevedor de vi de palma (1952) d'Amos Tutuola

The Palm-Wine Drinkard (El bevedor de vi de palma) de l’escriptor ioruba Amos Tutuola està considerada una obra mestra fundacional de la narrativa africana postcolonial. Basada en l’adaptació de contes populars ioruba, el llibre narra un fantàstic viatge a la Ciutat dels Morts, en el cor de la selva africana plena de fantasmes, monstres i “éssers curiosos”. La novel·la fou rebuda amb èxit per la crítica occidental però rebutjada pels intel·lectuals nigerians a causa de l’agosarat ús d’anglès no normatiu –empra l’anglès “nigerià” pidgin, ple de localismes. Influència evident de Tot se’n va en orris, Achebe la reivindicà i defensà, interpretant-lo en un assaig com a una àcida crítica a la societat consumista occidental.

Efuru (1966) de Flora Nwapa

«Es veien força sovint i després d’un festeig de dues setmanes ella acceptà casar-se amb ell. Però l’home no tenia diners per al dot. Tenia només unes quantes lliures per a la granja i no se les podia gastar. Quan la dona veié que no podia pagar res, li digué que no es preocupés pel dot. Es proclamarien casats i això fou tot.

Efuru era el seu nom. Ella era una dona extraordinària. No només perquè provenia d’una família distingida. Ella era distingida per ella mateixa. El seu marit no era conegut i la gent es preguntava per què es casà amb ell.»

Efuru (pàg. 7, traducció del primer parell de paràgrafs a partir de l’edició original anglesa, Heinemann, 1966).

Efuru de l’escriptora ibo Flora Nwapa, considerada la mare de la literatura africana, és la primera novel·la publicada per una dona africana en llengua anglesa –publicada per l’editorial Heinemann mercès a les recomanacions i gestions del seu amic Chinua Achebe– i es considera una icona de la literatura postcolonial feminista. Efuru, una dona forta, bella, independent i amb èxit, al voltant de la qual gira una petita comunitat rural ibo, es contraposa de manera directa al paper marginal que Achebe atorgà a les dones al seu llibre –fet pel qual fou també durament criticat. Malauradament aquesta novel·la no ha estat traduïda a la nostra llengua –ni al castellà– i només es pot trobar en anglès.

El cor de les tenebres. Joseph Conrad. Clàssics de la Literatura Juvenil. Edicions 62 (2013).
An Image of Africa: Racism in Conrad's 'Heart of Darkness'. Chinua Achebe. Massachusetts Review (1977).
An Image on Africa. Wikipedia (2014).
El bevedor de vi de palma. Amos Tutuola. Laertes (2009).
The Palm-Wine Drinkard. Wikipedia (2014).
Amos Tutuola (1920-1997). Petri Liukkonen (2008).
Efuru. Flora Nwapa. Heinemann (1966).
Efuru. Wikipedia (2014).
Efuru. Sarah Welshman. Colonial & Postcolonial Literary Dialogues (2001).
Flora Nwapa (1931-1993). Petri Liukkonen (2008).
Afroresistències, afroressonàncies. Teixint les altres Àfriques. Dídac P. Lagarriga. Oozebap (2005).
Reading As A Woman: Chinua Achebe’s Things Fall Apart And Feminist Criticism. Linda Strong-Leek. African Studies Quarterly (2001).