25 de novembre de 2014

TOT SE'N VA EN ORRIS III: El poble ibo

El poble ibo (o igbo) és una ètnia que viu a la regió cultural i lingüística no governamental anomenada Iboland (o Igboland), ubicada al sud-est de Nigèria (repartida entre diferents estats administratius), a la zona del Delta del Níger. Conjuntament amb els pobles ioruba -sud-oest- i haussa-fulani -nord-, són un dels pobles més nombrosos i influents de Nigèria.

Situació d'Iboland

La població actual és de més de 30 milions d’ibos –el 18% de la població de Nigèria- i ha esdevingut una de les ètnies més esteses del continent africà. El comerç d’esclaus i la migració han portat els seus descendents a altres països com Camerun, Ghana i Guinea Equatorial, així com a fora del continent africà.


PERÍODES HISTÒRICS CLAU

Regne de Nri (s. IX-X): Estat teocràtic precursor de la cultura, costums i pràctiques ibo. És considerat atípic perquè el seu líder, l’eze Nri, no exercia el poder als seus súbdits mitjançant la força, sinó que era obeït pel seu rol de representant dels déus a la terra (mena de rei-sacerdot). 

Societat tradicional: La majoria de comunitats ibos estaven governades per un sistema força igualitari format per assembles republicanes quasi democràtiques, administrat per un consell d’ancians. Hi ha evidències que tenien coneixements matemàtics -calendari, jocs d’estratègia i sistema bancari-, sistema judicial i escriptura simbòlica –anomenada Nsibidi. Les seves rutes comercials arribaven fins a La Meca, Medina i Jiddah. La costa propera a Igboland fou un lloc de contacte amb els europeus -primer portuguesos, després holandesos i finalment britànics- a partir del segle XV. 

Comerç transatlàntic d’esclaus (s. XVI-XIX): El poble ibo fou afectat en gran mesura pel comerç transatlàntic d’esclaus del Golf de Biafra (sud-est de l’actual Nigèria), normalment foren venuts als europeus.

Període colonial (1870-1960): Els ibos foren conquerits per l’Imperi Britànic i, a pesar que alguns abraçaren el cristianisme i l’educació occidental de forma entusiasta, es generaren conflictes i molta tensió a causa del xoc de sistemes d’organització política. El domini britànic transformà dràsticament la seva societat. 

Bandera de la República de Biafra
Independència de Nigèria (1960) i Guerra de Biafra (1967-1970): Després de l’alliberament del domini britànic, el nou estat independent de Nigèria patí una sèrie d’enfrontaments de caràcter ètnic entre, sobretot, hausses i ibos -sense menysprear el paper ioruba-, a causa del repartiment de poder. Aquests fets degeneraren en la Guerra de Biafra o Guerra Civil de Nigèria quan uns quants pobles del sud-est de Nigèria, encapçalats pel ibo, decidiren independitzar-se i proclamar la República de Biafra el 30 de maig de 1967, que durà fins al 15 de gener de 1970 quan el reabsorbí l’estat nigerià. En aquest conflicte Iboland fou devastat: moriren milions d’ibos –sobretot de gana pel bloqueig del govern federal- i es destruïren hospitals, escoles i habitatges. 

Història recent: El poble ibo s'ha anat reconstruït de forma lenta i progressiva, majoritàriament mercès a la indústria del petroli de la regió del Delta del Níger, que, al mateix temps, ha provocat grans danys mediambientals. En els últims temps, molta població ha emigrat a altres països africans, Europa i Amèrica.


IDENTITAT: LLENGUA, RELIGIÓ I CULTURA

Abans de l’arribada dels europeus els ibo tenien una cultura, cultes religiosos i estils artístics diversificats, sense cap unitat política. A partir de la colonització, els britànics i els europeus els identificaren com a una tribu –Chinua Achebe i altres historiadors han criticat aquest fet, considerant el poble ibo una nació. A partir de mitjans del segle XX, desenvoluparen un fort sentit d’identitat ètnica.

LLENGUA

Nsibidi escrit en nsibidi.
La seva llengua és l’ibo i, comptabilitzant centenars de dialectes i altres llengües iboides, té actualment uns 19 milions de parlants. Tot i això, fruït de la colonització britànica, la majoria de població parla també un anglès “nigerià” anomenat pidgin, farcit de particularitats locals.

L’ibo està escrit en l’alfabet llatí, endemés d’incloure la grafies en ideogrames Nsibidi, escriptura extinta de societats secretes ibo. Es tracta d’una llengua tonal on els proverbis juguen un paper clau.



RELIGIÓ

La religió tradicional ibo rep el nom d’Odinani. Segons aquesta, el déu suprem Chukwu creà el món i totes les coses i el cosmos fou dividit en quatre parts complexes: la creació (Okike), les forces sobrenaturals o déus menors (Alusi), els esperits menors (Mmuo) i el món (Uwa). Un dels pilars bàsics de les creences tradicionals ibos és la reencarnació: les persones es reencarnen en les mateixes famílies.
Representació d'Ani (Alusi)
Actualment la majoria de la població s'ha convertit a la fe cristiana, sobretot catòlica. El cristianisme va jugar un paper central en l'europeïtzació de la societat i cultura ibo.

CULTURA

A causa dels seus nombrosos sub-grups i fragmentació, és gairebé impossible descriure una cultura ibo tipus.

Ritual d'iniciació Nkporo (Ibo)

L'art ibo és reconegut sovint per les mascarades, màscares i vestits que simbolitzen persones, animals o conceptes abstractes. Les màscares poden ser de fusta o d'altres materials com el ferro o d'origen vegetal i les seves funcions varien segons cada comunitat: s'usen en sàtires socials, rituals religiosos, iniciacions a societats secretes i festivals públics.

Les màscares estan estretament relacionades amb la música ibo,  caracteritzada pels instruments de percussió tradicionals: l’udu, l’ekwe i l’ogene (veure fitxa de Lèxic en imatges). També hi ha altres instruments com l'opi, un instrument de vent semblant a les flautes, l'igba i l'ichaka.


Pel que fa a la cuina, el nyam és el producte alimentari bàsic del poble ibo, el seu conreu continua essent el més important en les zones rurals i se’n celebren àdhuc festes anuals. Altres productes alimentaris bàsics són l’arròs, la mandioca, el gari, el blat de moro i altres productes vegetals. Menjars típics de la gastronomia ibo són el fu-fu (mena de puré de nyam), awai (nyam estofat amb salsa), l’arròs jollof (popular arreu de l’Àfrica occidental), la sopa egusi (sopa de llavors de meló amb trossos de peix o carn i vegetals), entre altres. La beguda alcohòlica més popular és el vi de palma (veure fitxa de Lèxic en imatges).
Igboland. Wikipedia (2014).
The Igbo People. Wikipedia (2014).
Jones Archive. Southeastern Nigerian Art & Culture. Southern Illinois University (2014).