28 de gener de 2014

LA METAMORFOSI III: Sobre la traducció

«La metamorfosi està mal traduïda. Tant el títol com el text.»
                                                                                                                  Jordi Llovet
Així de contundent es mostra el professor universitari retirat, traductor i crític Jordi Llovet, especialista en Franz Kafka i traductor de les seves obres al català i al castellà. Però comencem pel començament, ¿com es tradueix el títol:
La metamorfosi o La transformació?

«Yo traduje el libro de cuentos cuyo primer título es La transformación, y nunca supe por qué a todos les dio por ponerle La metamorfosis. Es un disparate, yo no sé a quién se le ocurrió traducir así esa palabra del más sencillo alemán. Cuando trabajé con la obra el editor insistió en dejarla así porque ya se había hecho famosa y se la vinculaba a Kafka.»
           Jorge Luis Borges       
La traducció al català de Die Verwandlung, el títol de l’obra en la seva llengua original, és La transformació. El mot corrent alemany Verwandlung significa transformació, canvi de forma, mutació de l’aspecte exterior; sense implicar cap canvi especial. La traducció del títol és més que rellevant pel sentit que dóna a la història: el correcte imbueix al relat un caràcter modern, domèstic i biogràfic; molt allunyat de l’arcaic, fantasiós i mitològic que infon La metamorfosi. Aquest darrera paraula, metamorfosi, –la llengua alemanya empra en aquest cas el mot d’origen grec Metamorphose-, molt emprada avui en dia, s’associa a les obres fabuloses i fantàstiques de la literatura clàssica grega i llatina –més concretament a Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi-, on es descriu la realitat mitjançant la simbologia sobrenatural.

Així doncs, l’elecció editorial de traduir el títol de la novel·la com a La metamorfosi –un fet totalment establert i només justificat per raons comercials- pot confondre al lector: la narració no pertany al gènere fantàstic, es tracta d’una obra absolutament realista, exceptuant només la transformació –sí, transformació!- de Gregor Samsa en despertar-se -fet que no implica que no amagui una bomba de rellotgeria simbòlica en el seu fur intern.

Pel que fa a la traducció del relat, la dificultat més gran és que Kafka sovint emprà una característica específica de la llengua alemanya: l’ús seguit d’una llarga tirallonga de frases subordinades que requereixen la ubicació del verb al final de les mateixes. Aquesta característica permet la construcció de frases de dimensions immenses amb un impacte inesperat just abans de la seva finalització, focalitzant tota l’atenció i fent un gir a la seva significança. Aquestes construccions no són directament traduïbles a altres idiomes, dificultant la tasca del traductor –al que se li demana crear un efecte, com a mínim, equivalent al text original amb una estructura totalment diferent. L’exemple paradigmàtic el trobem a la cèlebre primera frase del text, on verwandelt, la darrera paraula, indica transformació:
«Als Gregor Samsa eines Morgens aus unruhigen Träumen erwachte, fand er sich in seinem Bett zu einem ungeheuren Ungeziefer verwandelt.»

«Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.»

«Al despertar Gregorio Samsa una mañana, tras un sueño intranquilo, encontróse en su cama convertido en un monstruoso insecto.»

«As Gregor Samsa awoke one morning from uneasy dreams, he found himself transformed in his bed into a gigantic insect-like creature.»
Un altre aspecte a tenir en compte és la traducció dels temps verbals, particularment del Präteritum alemany, que pot traduir-se per diverses formes verbals depenent de diferents factors. Aquest fet pot esdevenir complex, car no sempre està lligat a paràmetres lingüístics, sinó a la interpretació personal del traductor i a l’efecte que vol infondre en el text. En aquest cas, Jordi Llovet tria les formes verbals de pretèrit en forma perifràstica i no simple, pel fet que aquestes darreres sonen arcaiques, impròpies de la modernitat literària de Kafka. En la mateixa línia, aquest traductor elimina la majoria de cultismes i de formes gramaticals encarcarades que no escauen per res a l’estil planer i senzill de Kafka.

Un darrer escull del traductor és com tractar l’ús intencional de Kafka de certs termes ambigus o de paraules amb diversos significats. Això ja ho hem pogut tastar en el cas de l’insecte monstruós: Ungeziefer es pot traduir com a insecte, tanmateix no es tracta d’una traducció acurada, ja que també es pot traduir col·loquialment com a bestiola (i, com vàrem veure a l'entrada anterior, també l'han arribat a traduir com a cuca, centpeus, llagosta, etc.). Per acabar-ho d’adobar, Ungeziefer també denota un sentit de separació entre un mateix i el seu entorn –es tracta d’un ésser brut que ha d’ésser isolat.

Per poder copsar algunes d’aquestes dificultats –sense cap rigorositat-, podem comparar el primer paràgraf d'algunes de les traduccions fetes a la nostra llengua:
«Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d'uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós. Estava gitat d’esquena, dura com una closa ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. Al capdamunt, a punt d’esvarar-se’n del tot avall, el cobertor s’hi aguantava a males penes. Una multitud de cames, llastimosament fines en comparació amb la resta del cos, li espurnejaven davant dels ulls, desvalgudes.»
Traducció de Heike van Lawic i Enric Sòria. Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1989).

«Un matí que en Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Jeia de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, aixecant una mica el cap, podia veure's un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual amb penes i treballs s'aguantava el cobrellit, a punt d'acabar de lliscar fins a terra. Les seves múltiples potes, llastimosament primes en comparació amb les seves proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.»
Traducció de Joan Fontcuberta. Quaderns Crema (2000).

«Un matí que Gregor Samsa es va despertar d'uns somnis agitats, es va trobar metamorfosat en una bestiola monstruosa. Jeia al llit d'esquena, que era dura com una cuirassa, i si alçava una mica el cap, es veia el ventre bombat, de color marró i solcat d'unes durícies arquejades, al capdamunt del qual l'edredó amb prou feines s'aguantava encara, a punt de llenegar del tot a terra. Un munt de potes, llastimosament esmerlides en comparació al gruix normal de les seves cames, li bellugaven davant dels ulls, desvalgudes.»
Traducció de Carme Gala. Columna Jove (2001).

«Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l'esquena dura, com una closca, i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, amb prou feines s'aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb la grandària habitual de Samsa, s'agitaven indefenses davant els seus ulls.»
Traducció de Jordi Llovet. Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2000).
Quina us fa més el pes?
'La metamorfosis' fue mal traducida. Ignacio Vidal-Folch. El País (1999).
La transformació (La metamorfosi). Franz Kafka (Introducció i traducció de Jordi Llovet). Editorial Proa (2000).
Los traductores de La Metamorfosis. Nina Melero. Hieronymus Complutensis Núm 12. (2005).
The Metamorphosis. Wikipedia (2014).
La metamorfosi. Franz Kafka (Traducció i notes de Heike van Lawic i Enric Sòria). Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1989).
Narracions. Franz Kafka (Traducció de Joan Fontcuberta). Quaderns Crema (2000).

La metamorfosi. Franz Kafka. (Traducció i pròleg de Jordi Llovet). Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2000).
La metamorfosi. Franz Kafka (Traducció de Carme Gala). Grup Editorial 62. Col·lecció Columna Jove (2001).

21 de gener de 2014

LA METAMORFOSI II: Un insecte mostruós.

«Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d’uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós.»
Franz Kafka, preocupat per l’aparició d’un insecte monstruós a la il·lustració de la coberta de La metamorfosi, es dirigí al seu editor, Kurt Wolff, en la següent carta el 25 d'octubre de 1915, just abans de la seva publicació:
Estimat Senyor,

Vostè em va escriure últimament que Ottomar Starke realitzaria la il·lustració per a  la coberta de La Metamorfosi. Ara bé, pel que conec de l'estil d'aquest artista des de Napoleó, he tingut un petit ensurt, possiblement innecessari. Resulta que se m'ha acudit, atès que Starke serà l'il·lustrador, que potser vulgui dibuixar l'insecte. Això no, si us plau, això no! No es tracta de limitar-lo, tanmateix només faig aquesta petició des del meu evident millor coneixement de la història. L'insecte no ha de ser dibuixat. Ni tan sols no ha de ser mostrat des de lluny. Potser aquesta intenció no existeix i el meu ensurt pot ser descartat amb un somriure -molt millor. Però jo li estaria molt agraït si li comuniqués la meva sol·licitud i la fes més emfàtica. Si jo mateix pogués proposar algun tema per a la il·lustració, escolliria temes com: els pares i l'apoderat davant la porta tancada, o, encara millor, els pares i la germana en l'habitació fortament il·luminada, mentre la porta que dóna a l'obscura cambra del costat es troba oberta.
Una salutació cordial, atentament, Franz Kafka.
Finalment l’editorial i Ottomar Starke, un il·lustrador de ressò a l'època, respectaren el desig de l'escriptor praguès i presentaren la següent coberta:


Però la preocupació de Kafka no era en va i, de la mateixa manera que Max Brod ignorà la seva darrera voluntat en relació al destí final de la totalitat de la seva obra, en incomptables edicions posteriors de la novel·la un insecte monstruós ha centrat la imatge de la coberta:

«Estava gitat d’esquena, dura com una closa ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. Al capdamunt, a punt d’esvarar-se’n del tot avall, el cobertor s’hi aguantava a males penes. Una multitud de cames, llastimosament fines en comparació amb la resta del cos, li espurnejaven davant dels ulls, desvalgudes.»
Malgrat l’acurada descripció, Kafka evita mencionar, en la narració, la naturalesa de l’insecte en qüestió. Però de quina espècie d'insecte es tracta? De la mateixa manera que observem a les diferents cobertes de la imatge anterior, diversos traductors i crítics experts han considerat tota mena de bestioles: cuques, escarabats, llagostes, centpeus, entre altres.

Vladímir Nabókov, un dels grans escriptors del segle XX -autor de la cèlebre i polèmica Lolita (1955)- i destacat entomòleg -especialitzat en l'estudi de les papallones-, en féu un estudi exhaustiu. En primer lloc, suposà que Gregor té sis potes -un home que es desperta jaient d'esquena i descobreix sis potes agitant-se indefenses en l'aire es poden considerar "una multitud"- i que es tracta d'un insecte. La qüestió és: quin insecte?
«Els comentaristes diuen que una cuca; però això, per descomptat, no té sentit. La cuca és un insecte pla de potes grosses, i Gregor és tot menys pla: és convex per les dues cares, l'abdominal i la dorsal, i les seves potes són petites. S'assembla a una cuca només en l'aspecte: en el seu color marró. A part d'això, té un tremend ventre convex, dividit en dos segments, amb l'esquena dura i bombada que suggereix uns èlitres. En els escarabats, aquests èlitres ocultaven unes fines aletes que poden desplegar-se i transportar l'escarabat per quilòmetres i quilòmetres en maldestre vol. Malgrat que sembli estrany, l'escarabat Gregor no arriba a descobrir que té ales sota la closca [...] Endemés, posseeix fortes mandíbules. Empra aquests òrgans per donar-se la volta a la clau en el pany, ert sobre les seves potes del darrere, sobre el tercer parell (un fort parell de potes), el que ens dóna una idea de la longitud del seu cos: gairebé un metre. En el transcurs del relat, s'acostuma de mica en mica a emprar els seus nous apèndixs: les seves potes i les seves antenes. Aquest escarabat marró, convex, de la mida d'un gos, és ample. Jo l'imaginaria així:
En el text original en alemany la vella assistència l'anomena Mistkäfer, «escarabat piloter». És evident que la bona dona afegeix l'epítet amb intencions amistoses. Tècnicament, no és un escarabat piloter. És només un escarabat gros (he d'afegir que ni Gregor ni Kafka ho veuen amb excessiva claredat).»
Així doncs, per què Kafka expressa una gran preocupació perquè Gregor Samsa no aparegui representat? Per què no volia la il·lustració d'un insecte monstruós a la coberta? Doncs perquè la natura de l’insecte és absolutament irrellevant en el sentit del relat, una mera anècdota; la importància de l’al·legoria rau en el mateix procés de canvi, de transformació, de Gregor Samsa, un individu, envers la societat que l’envolta.
La metamorfosi. Franz Kafka. Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1996).
Letters to Friends, Family and Editors. Franz Kafka. Schocken Bokks (1977).
Propostes de treball d'Abraham Mohino i Balet, La metamorfosi. Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2012).
Guia de lectura: La metamorfosi, de Franz Kafka. Pep Paré. Cruïlla.
Vladímir Nabókov. Viquipèdia (2013).
Curso de literatura europea. Vladimir Nabokov. RBA (2012).

15 de gener de 2014

LA METAMORFOSI I: Presentació i material de suport

S’estima que, durant la seva vida, Franz Kafka cremà un noranta per cent de la seva obra. L’any 1924, després del seva defunció  -morí el 3 de juny de 1924 de tuberculosi amb quaranta anys-, es trobà una carta en el seu escriptori adreçada al seu amic íntim i marmessor literari Max Brod:
Estimat Max,

La meva última voluntat: Tot el que deixo darrere meu (és a dir, a les prestatgeries, còmoda, escriptori, tant a casa com a l'oficina o a qualsevol lloc, qualsevol cosa que puguis trobar), en forma de quaderns, manuscrits, cartes, pròpies i d'altra gent, esbossos i altres, ha d'ésser cremat sense llegir fins a l'última plana, així com tots els escrits meus o notes que ja tinguis tu o altra gent, a qui has de demanar en el meu nom. Les cartes que no t'han estat lliurades haurien almenys d'ésser fidelment cremades pels que les tenen.

Atentament,
Franz Kafka
Endemés Kafka tenia el desig que les seves obres ja publicades -cinc relats (La sentència, El fogoner, La metamorfosi, A la colònia penitenciària i El metge de poble) i un conte curt (Un artista de la fam)- no fossin reeditades mai més. Malgrat això i menys de dos mesos després, Brod signà un acord per a la publicació pòstuma de les novel·les inèdites –i inacabades- de Kafka: El procés (1925), El castell (1926) i El desaparegut o Amèrica (1927). Mercès a aquesta kafkiana decisió, no exempta de polèmica -argumentà que li havia donat aquestes indicacions perquè sabia que no les executaria, com sembla que li havia dit moltes vegades-, i als esforços posteriors del mateix Brod, la literatura universal ha pogut fruir de l'excepcional obra de l’escriptor praguès.

Després del formidable Els morts de James Joyce, continuem el club Clàssics Moderns amb un altre relat curt –i un escriptor- que també ha esdevingut peça fonamental en la literatura contemporània: La metamorfosi (La transformació) de Franz Kafka. Una de les obres més angoixants i conegudes del segle XX, farcida de simbolisme, que, com sostenia Albert Camus, té la virtut de forçar el lector a una constant relectura. Vladímir Nabókov la considerava, sense embuts, la millor narració del segle XX:
"Fixeu-vos bé en l'estil de Kafka. En la seva claredat, en el seu to precís i formal, en l'acusat contrast amb el malson de la història. No hi ha metàfores poètiques que guarneixin aquesta història en blanc i negre. La nitidesa del seu estil subratlla la riquesa tenebrosa de la seva fantasia. Contrast i unitat, estil i substància, trama i forma, es troben, han assolit una cohesió perfecta."
Som-hi, doncs.



La metamorfosi (La transformació)
Autor: Franz Kafka
Idioma original: Alemany
Títol original: Die Verwandlung
Data de publicació: octubre de 1915
Traductor: Heike van Lawick i Enric Sòria




FITXA INFORMATIVA PRÈVIA
Kafka's Last Trial. Elif Batuman. The New York Times (2010).
The Trial (Publisher's Note). Franz Kafka. Penguin Books (1953).
La transformació. Viquipèdia (2013).
Guia de lectura: La metamorfosi, de Franz Kafka. Pep Paré. Cruïlla.
Curso de literatura europea. Vladimir Nabokov. RBA (2012).

10 de gener de 2014

ELS MORTS V: La tertúlia

"Música llunyana"
Abans de la tertúlia pròpiament dita, veiérem, entre carquinyolis deferència de la biblioteca, l’adaptació cinematogràfica d’Els morts de James Joyce feta per John Huston, Dublineses (The Dead). Així doncs, la tertúlia s’inicià comentant els aspectes més destacats de la pel·lícula, fent-ne una lectura comparada amb el relat. De bell antuvi tothom destacà la fidelitat de la mateixa respecte al text i la capacitat del director estatunidenc per enriquir determinats moments clau de la història. Per finalitzar aquest bloc, també s'esmentà una de les variacions introduïdes per Huston: l’eliminació de l’atracció sexual de Gabriel envers Gretta –per algun participant important a l'hora d'incrementar la distància entre la parella-, suposadament per la dificultat inherent del mateix format cinematogràfic, i com ho aprofita per aprofundir més en la temàtica de la mort com a paràlisi del cicle vital.

Focalitzats ja en els aspectes literaris, es pot dir que El morts de James Joyce agradà a la majoria dels tertulians del club. Es començà contextualitzant el relat –on Joyce tracta d’infondre, entre altres, la cara més amable de la societat dublinesa: l’hospitalitat tradicional irlandesa i les seves particularitats insulars- amb la resta de contes de Dublinesos -que mostren una ciutat de Dublín més tancada, llòbrega, frustrada i paralitzada-, i les vicissituds de la vida del mateix autor –que s’autoexilià a diverses ciutats europees fugint d’aquesta Irlanda que descriu tan esmerçadament. Arran del vessant més costumista del text, diferents participants del club aprofitaren la descripció joyciana de la societat dublinesa -i irlandesa- per compartir les seves impressions sobre la Irlanda de començaments de segle XX (i l’actual!) –evidentment, amb disparitat d’opinions: mentre que uns veien una Irlanda hivernal, fosca, densa i grisa, ofegada per l’isolament de la seva pròpia condició insular, molt propera a la de Joyce; altres veien una Irlanda més estival, fresca com la verdor dels seus prats i turons interiors.

Pel que fa al valor literari del relat, es valorà positivament l’escriptura senzilla i acurada de Joyce i la manera que, mitjançant una narració aparentment intranscendent, va desplegant un conjunt d'elements i conduint el lector fins a l’explosió emotiva del final del conte. S'assenyalà el valor del recurs literari -totalment innovador a l'època- usat per atènyer aquest clímax, l'epifania -quan un element determinat qualsevol (una cançó, un record, una imatge, etc.) provoca moments sobtats de revelació torbadora en un personatge que capgiren dràsticament la història-, emprat tant en Els morts com en la resta de relats de Dublinesos. També s'observà la gran capacitat de l’autor al descriure els personatges en escenaris en espais delimitats.

També hi va haver temps per parlar de la importància de Joyce en la literatura contemporània i de les seves altres obres. Es comentà que l’autor irlandès fou una peça clau en la revolució de la literatura del segle XX pel seu tractament del llenguatge i les innovacions en les formes narratives -ús de l'epifania i del monòleg interior, entre altres. Per finalitzar, s’esmentaren les seves altres obres: la novel·la de formació Retrat de l’artista adolescent (1916) i la cèlebre Ulisses (1922), considerada pels crítics com una de les millors novel·les del segle XX. Sobre aquesta última novel·la, s'apuntà la famosa inaccessibilitat a causa de la seva inabastable complexitat –els únics agosarats del club que l’han intentat abordar, han acabat desistint.

Marilyn Monroe estava fascinada amb la sonoritat
musical de la lectura d'Ulisses en veu alta.

2 de gener de 2014

ELS MORTS IV: La pel·lícula

L’adaptació cinematogràfica del relat Els morts de James Joyce, realitzada per John Huston al llindar de la mort, The Dead (doblada al català com a Els dublinesos i al castellà com a Dublineses), ens ofereix una interessant lectura comparada que complementa i enriqueix magistralment la narració de l’escriptor irlandès.
The Dead, dirigida per un octogenari John Huston i protagonitzada per la seva filla Anjelica Huston (Gretta Conroy) i Donal McCann (Gabriel Conroy), s’estrenà pòstumament el 18 de desembre de 1987 als Estats Units d’Amèrica. A més de rebre diferents guardons durant l’any 1988 –entre els quals el Fotogramas de Plata a la millor pel·lícula estrangera-, fou nominada als Oscars al millor guió adaptat –per Tony Huston, fill també del director- i al millor vestuari.

Huston convertí la pel·lícula en el seu millor testament: dirigí la pel·lícula des d’una cadira de rodes i amb bombona d’oxigen –havia de veure les escenes en un monitor fora del plató de rodatge i parlava amb els actors mitjançant un micròfon- tan just abans de morir que no va poder ni veure-la muntada –morí d'un emfisema el 28 d'agost de 1987.

La versió és molt fidel al conte de Joyce i, tal com indica el seu guionista Tony Huston, només inclou algunes variacions respecte al text per adaptar-la al format cinematogràfic. Tant Joyce com Huston tracten de mostrar un estat de paràlisi: el primer de la seva societat i el segon de la seva mateixa vida. Huston respecta les descripcions ambientals de Joyce deixant en silenci els personatges enmig d’una música que ho inunda tot.

Els canvis més significatius de la pel·lícula respecte al llibre són la inclusió d’un nou personatge, Mr. Grace, que recita al bell mig de la vetllada un poema irlandès del segle VIII, Broken promises [Promeses trencades’] (de l'original en gaèlic Donal Óg, traduït a l'anglès per Lady Augusta Gregory), de temàtica amorosa desgraciada i de lluita de classes –Huston, com Joyce amb La noieta d’Aughrim, empra aquest recurs per a la projecció de la seva significança en la història-; i l’eliminació del desig sexual de Gabriel per Gretta a la part final del relat, centrant-se en el tema de la proximitat de la mort.

Perquè llegir clàssics, avui. Laura Borràs. Ara Llibres (2011).
The Dead (1987 film). Viquipèdia (2013).
John Huston. Viquipèdia (2013).
Poem of the week: Donal Og by Lady Augusta Gregory. Carol Rumen's poem of the week. The Guardian (2010).