28 de desembre de 2013

ELS MORTS III: La noieta d'Aughrim


"Ella [Gretta] no respongué de seguida. Després va dir amb un rampell de llàgrimes:
     -Oh, penso en aquella cançó, La noieta d'Aughrim."

La cançó popular irlandesa La noieta d’Aughrim (The Lass of Aughrim), detonant de la més cèlebre epifania joyciana, juga un paper central en Els morts, esdevenint un personatge més del conte.

Com ja hem esmentat a l’entrada anterior, per atènyer una compressió òptima del relat és bàsic fer un exercici previ de contextualització. En el cas de la música, s’ha de tenir en compte que, a diferència nostra, un contemporani de Joyce coneixia la cançó i era capaç d'evocar-la, projectant la seva significança i essència en el si de la narració.


The Lass of Aughrim



The Lass of Aughrim

If you be the lass of Aughrim
As I am taking you mean to be
Tell me the first token
That passed between you and me.

The rain falls on my yellow locks
And the dew it wets my skin;
My babe lies cold within my arms:
Lord Gregory let me in.

Oh Gregory, don’t you remember
One night on the hill,
When we swapped rings off each other’s hands,
Sorely against my will?
Mine was of the beaten gold,
Yours was but black tin.

Oh if you be the lass of Aughrim,
As I suppose you not to be
Come tell me the last token
That passed between you and me.

 Oh Gregory don’t you remember
One night on the hill
When we swapped smocks off each other’s backs,
Sorely against my will?
Mine was of the Holland fine,
Yours was but scotch cloth.


La noieta d'Aughrim

Si tu ets la noieta d'Aughrim
Tal com entenc que dius ésser,
digues-me quina fou la primera penyora
que va passar entre nosaltres dos.

 La pluja cau sobre els meus cabells rossos
i el rou humiteja la meva pell;
el meu fill està fred entre els meus braços,
Lord Gregory, deixa'm entrar.

 Oh Gregory, no recordes
una nit al turó
quan intercanviàvem els anells entre les nostres mans,
evidentment, contra la meva voluntat?
El meu era d'or brunyit,
el teu era, tanmateix, d'estany negre.

Oh si tu ets la noieta d'Aughrim,
tal com suposo que no ets,
vine, digues-me la darrera penyora
que va passar entre nosaltres dos.

Oh Gregory, no recordes
una nit al turó
quan intercanviàvem els anells entre les nostres mans,
evidentment, contra la meva voluntat?
El meu era de la pura Holanda,
el teu era, tanmateix, un drap escocès.


La noieta d’Aughrim és una balada irlandesa que explica la història d'una pobra nena irlandesa que, després de quedar-se embarassada d'un Lord angloirlandès de bona condició, exposa el nounat a la mort sota un intens xàfec demanant auxili a aquest Lord, mentre ell li nega. Segons la versió -al tractar-se d'una cançó popular n'hi ha un munt-, es diu que la noieta fou enredada o bé que es juraren amor etern, però al tenir diferent classe social l'home l'abandona.

Però la càrrega semàntica de la cançó no només recau sobre Gretta. En la versió escocesa -anomenada The Lass of Roch Royal-, la mare del Lord evita que la noieta hi contacti, interposant-se entre ells dos. Gabriel, mentre la Mary Jane s'exhibeix tocant el piano durant la vetllada, recorda la figura de la seva mare interposant-se entre ell i Gretta. Cadascú escolta la mateixa cançó però la interpreta en clau personal.

El que La noieta d'Aughrim desperta a Gretta sembla que està basat en una experiència juvenil de Nora Barnacle, la dona de Joyce, quan un jove del seu mateix poble, molt malalt i bojament enamorat d'ella, mor a causa del fred i la pluja incapaç de pair la partença de Nora a Dublín. Joyce s'assabentà d'aquest tràgic episodi secret de la seva dona durant l'estiu de l'any 1909 que passà a Galway, a l'oest d'Irlanda, amb la família de Nora, a qui veia per primera vegada.
“Fa una hora estava cantant la teva cançó, La noieta d’Aughrim. Quan canto aquesta encisadora tonada començo a plorar i la meva veu tremola d’emoció.”
Carta de James Joyce a Nora Barnacle (1909).

Perquè llegir els clàssics, avui. Laura Borràs. Ara Llibres (2011).
Nieva sobre los muertos y sobre los vivos. Félix Sanz González. Revistas UCM (1991).
An Analysis of the Use of Musical Allusions in James Joyce's Dubliners. Lindsey Warren. The Modern Word.
The Lass of Roch Royal. Viquipèdia (2013).
Letters of James Joyce. James Joyce, editat per Richard Ellmann (1966).