13 de desembre de 2013

1984 VI: La tertúlia

En termes generals i malgrat el llast d’angoixa que ha deixat en la majoria dels participants del club que han vingut a la tertúlia, la lectura de 1984 ha estat molt satisfactòria; la novel·la ha agradat i el seu missatge ha fet estralls.
La repercussió i ressonàncies del malson d’Orwell en la societat actual ha esdevingut l’eix vertebrador de la tertúlia. Tots els tertulians, sense excepció, estaven sorpresos i esfereïts per la vigència de l’advertiment orwelià en la nostra vida diària. Donant continuïtat a la tenebrosa i ansiosa atmosfera de la novel·la, tothom ha manifestat, d'una manera o una altra, la seva preocupació per com afecta el seu dia a dia la majoria de temàtiques que es toquen a l’obra: la pèrdua del dret a la intimitat –videovigilància, espionatge en la xarxa-, el control del passat per controlar el futur –importància de la memòria, llibertat dels mitjans de comunicació-, la manipulació lingüística -els conceptes de neollengua i pensardoble en la dialèctica política o en el llenguatge econòmic- i l'ús de violència repressiva per part de qualsevol tipus d'estat –el paper de la policia i les noves competències dels guardes de seguretat privada.

També s'ha comentat, a grans pinzellades, detalls de la biografia de l’autor, farcida de peripècies extremes –Orwell tingué una vida molt intensa: nasqué a l'Índia, es traslladà a Anglaterra, deixà els estudis, s’allistà a la Policia Imperial de l'Índia a Birmània (posteriorment l’abandonà), visqué en la més pregona pobresa a cosa feta, participà activament en diverses guerres com a voluntari (al front i a la rereguarda), entre altres-, molt lligada a 1984 i la resta de la seva obra literària. S'ha aprofitat l’avinentesa per parlar sobre les seves obres més rellevants: Dies a Birmània –una novel·la on narra la seva pèssima experiència a Birmània-, La rebel·lió dels animals –una magnífica al·legoria satírica del règim estalinista soviètic- i Homenatge a Catalunya –una brillant crònica de la seva participació en la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà.

Pel que fa al nivell estrictament literari de l’obra, tot i que a algun lector se li ha fet un pèl feixuga la lectura de la part central –la part més estrictament política-, el realisme psicològic d’Orwell ha convençut la majoria dels lectors, provocant les reaccions desitjades. Orwell s’esmerçà en transmutar els seus assajos polítics d’advertiment a l’art literari; sembla que, com a mínim en el si del club, ho ha assolit amb escreix.

Un cop fet això, s'han tractat algunes de les influències literàries de 1984, entre les quals hi ha algunes de les distòpies més cèlebres. We (Nosotros en la traducció al castellà) d’Ievgueni Zamiatin –considerada una de les primeres distòpies, anterior i similar en molts aspectes a 1984- i Darkness at Noon (El cero y el infinito en la traducció al castellà) d’Arthur Koestler –una angoixant novel·la que recorda la darrera part de 1984 d’aïllament i tortura del protagonista en el Ministeri de l’Amor- han encetat un debat sobre el límit entre influència i plagi en la literatura. També, aprofitant que algun participant de la tertúlia s’havia llegit Un món feliç d’Aldous Huxley, s'han contraposat les societats que plantegen ambdues obres, comparant les seves particularitats.

La tertúlia ha acabat amb un intens debat, sense guanyador clar, entre defensors i detractors de l’ús de la tecnologia i els seus efectes en diferents àmbits de la societat actual (educació, relacions socials, medi laboral, entre altres).

En definitiva i a manera de conclusió, no sembla agosarat afirmar que George Orwell estaria content de l’impacte que ha tingut la seva obra en els participants del club. Com podeu veure, n’hem espremut gairebé tot el suc. Ara ja estem advertits, només depèn de nosaltres.