22 de desembre de 2014

EL TEMPS DE LES CIRERES II: Marc poètic

Montserrat Roig empra la poesia per bastir els contraforts d’El temps de les cireres: cadascuna de les sis parts que conformen la novel·la estan precedides per epígrafs poètics que destil·len el seu sentit. La poesia, que després d’una primera aproximació podria semblar que juga un paper secundari, amara tota l’obra, exercint funcions de guiatge per l'itinerari narratiu.
                             GORGS
«Temps perdut. Temps perdut. Temps perdut.
Repetir unes mateixes paraules per majors profunditats,
és potser despullar-se per trobar el camí
de l’altra banda.
                                                                              Gorgs.»
                                                                     JOAN VINYOLI, Gorgs
Roig pren el títol i epígraf de la primera part del llibre, Gorgs, del poema homònim del llibre Vent d’aram (1976) del poeta barceloní Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984). En aquest poema un Vinyoli madur, en plena recerca existencial, torna a connectar amb la natura en una lluita a mort amb la vida, recuperant la passió de viure-la.

Miquel Martí i Pol diu en el pròleg d’Obra poètica 1975-1979 de Joan Vinyoli que Vent d’aram “no requereix cap metàfora perquè tota ella és una metàfora”. Montserrat Roig escull Gorgs i usa tota la seva força metafòrica per obrir el llibre, infonent una atmosfera poètica que s'estiregassa fins a la darrera plana.

Enguany s’està a punt de tancar l’Any Vinyoli, commemoració del centenari del poeta català, aprofitem l’avinentesa per reivindicar la seva figura. Més poemes de Vent d'aram i Joan Vinyoli aquí.

               AROMA DE TARDOR
«No hi vam entrar. Fèiem la muda, i no
trobàvem interès en els parracs
de vella pell. Oloràvem la por
que era l'aroma d'aquella tardor…»
                              GABRIEL FERRATER, In memoriam
La segona part del llibre, Aroma de tardor, extreu el títol i epígraf d’un fragment del poema In memoriam del llibre Da nuces pueris (1960) del poeta reusenc Gabriel Ferrater i Mora (1922-1972). Montserrat Roig explica a Digues que m'estimes encara que sigui mentida:
«[...] Potser perquè jo, que no havia viscut la guerra civil, vaig impregnar-me, sense saber-ho, de l'aroma de la tardor, la manera en què el poeta Gabriel Ferrater defineix la postguerra. [...]»
Poema sencer aquí.


               CORNS DE CAÇA
«Els records semblen corns de caça
el sol dels quals mor entre el vent.»
                              APOLLINAIRE, Corns de caça
                               (versió de Marià Villangómez)
De la tercera part, Corns de caça, títol i epígraf provenen d’un parell de versos del poema Cors de chasse [Corns de caça’] del llibre Alcools [Alcohols’] (1913) de l’escriptor francès dadaista Guillaume Apollinaire (1880-1918). Poema sencer en versió original aquí i traduït en llengua castellana aquí.

                  QUIETUD
«La quietud, malalta de repòs
desesperada vol tombar les coses.»
                           SHAKESPEARE, Juli Cèsar*
                          (versió de Josep M. de Sagarra)
La quarta part, Quietud, agafa títol i epígraf d’un parell de versos dits per Marc Antoni a Cleopatra a l’obra teatral The Tragedy of Antony and Cleopatra [La tragèdia d’Antoni i Cleopatra’] (1603-1607?) del cèlebre escriptor anglès William Shakespeare (1564-1616). Diàleg sencer entre Antoni i Cleopatra aquí.

* Les tres tragèdies de William Shakespeare basades en la història romana, Coriolà, Juli Cèsar i Antoni i Cleopatra, les tres traduïdes per Josep M. de Sagarra, sovint es publiquen conjuntament –trobem un exemple en Tragèdies Romanes de l’Editorial Alpha (1958)-; potser d’aquest fet prové la confusió en la referència del títol de l’obra.

     BECAINES D’ÀNGELS CUSTODIS
«Neixen amb seny les noves joventuts
i, en llur instint dramàtic decebut,
hi ha mil àngels custodis fent becaines.»
                                JOSEP CARNER, Nit rural
La cinquena part, Becaines d’àngels custodis, pren el títol i epíleg d’una estrofa del poema Nit rural del poeta noucentista barceloní Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970).


    NOMÉS SOMNIS
«No t’acull cap repòs
d’ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.»
          SALVADOR ESPRIU
      Primera història d’Esther
I per finalitzar, Roig tria com a títol i epíleg de la darrera part, la sisena, Només somnis, els versos finals del Parlament d’Esther, extret del poema Primera història d’Esther (1948) del gran poeta de Santa Coloma de Farners Salvador Espriu i Castelló (1913-1985). Poema sencer aquí.

17 de desembre de 2014

EL TEMPS DE LES CIRERES I: Introducció i material de suport


«[...] Feminista, antifeminista, marxista, demasiado de derechas, demasiado de izquierdas, demasiado carca, demasiado nacionalista, poco catalanista, provocadora... Los intentos de encasillar a Roig no han cesado todavía. Frente a tales simplificaciones, ella aludía a la definición que le dedicó Joan Fuster, según la cuál la autora no era catalanista sino catalana y no era feminista sino mujer, aunque políticamente sí que tendía a marxista.»
Extret de l'article Roig en plural, un aliciente para leerla de Periódico Diagonal (2011).

Més de dues dècades després de la prematura mort de Montserrat Roig, l’escriptora de l’Eixample continua essent estudiada i recordada, però sempre captiva entre els eixos cartesians traçats pels clixés del seu personatge públic: feminisme combatiu, compromís amb l’esquerra, periodisme de recuperació històrica i catalanisme sense embuts. Rememorada molt com a persona i poc com a escriptora, en l’àmbit estrictament literari, Roig no ha acabat mai de trobar el seu lloc en el panorama català del segle XX, sempre centrat en les seves grans figures. Oblidada, potser incòmode, massa encasellada, mal recordada o, fins i tot, poc valorada, l’autora barcelonina mereix, sense cap mena de dubte, ésser considerada una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània.


Seguim el club de lectura Clàssics Moderns amb El temps de les cireres, una bona manera de capbussar-se en el cosmos narratiu de Montserrat Roig. Una novel·la sofisticada, escrita amb un estil incisiu i irònic, que beu directament de la tradició novel·lista catalana de Narcís Oller i Mercè Rodoreda però que no es conforma en esdevenir un fresc realista d’època. Ens acompanyeu a la recerca del temps de les cireres?




El temps de les cireres
Autor: Montserrat Roig
Editorial: labutxaca (Edicions 62)
Idioma: Català
Any de publicació: 2008
Pàgines: 281





FITXA PRÈVIA INFORMATIVA

12 de desembre de 2014

TOT SE'N VA EN ORRIS VI: La tertúlia

0 Clàssic Modern? / 1 Fluix / 2 Millorable
3 Bo / 4 Excel·lent / 5 Imprescindible



     Ha agradat...

L’estil directe i el ritme trepidant que imprimeix a la narració Chinua Achebe, sargint la història a cops d’acció, fins a l'esfereïdor desenllaç final.

Okonkwo, l'eix vertebrador de la novel·la, que ha seduït a tothom; un heroi tràgic –en el sentit clàssic- que s'acaba autodestruint. També l’actitud i caràcter d’Ezinma, la filla de la segona dona d'Okonkwo, ha convençut als tertulians.

    S’ha comentat...

El procés de colonització britànic del poble ibo narrat en la novel·la, suscitant tota mena de paral·lelismes amb la colonització espanyola de les Amèriques.

El brutal xoc cultural que presenta el llibre, traslladant-se fins al debat de la integració de la immigració a casa nostra en l'actualitat (i en el passat recent) i la lluita entre canvi i tradició.

L'obra des d’una òptica femenina, argüint sobre les diferents interpretacions de masculinitat i el paper que juga la dona en la història i en la societat tradicional ibo, cercant el contrapunt a la novel·la Efuru de Flora Nwapa, antagònica en aquest sentit.

Ritual de benvinguda de la tertúlia: nous de cola i vi de palma.

La gastronomia del poble ibo, s’ha parlat a bastament sobre els seus aliments bàsics i menjars típics més representatius.

     No ha convençut…

La continuïtat narrativa de les transicions entre les diferents parts de l’obra, sobretot pel que fa al moment de l’arribada dels missioners cristians i del retorn d’Okonkwo de l’exili.

La teòrica objectivitat i asèpsia d’Achebe a l'hora de tractar temàtiques que interpel·laven de forma directa la seva identitat.

     No us perdeu…

Les seqüeles de Tot se’n va en orris que conformen l’anomenada Trilogia Africana de Chinua Achebe: No Longer at Ease (1960) i Arrow of God (1964) –disponibles ambdues en llengua castellana com Me alegraría de otra muerte i La flecha de dios respectivament.

Més literatura nigeriana traduïda al català o castellà, un univers a explorar disponible al catàleg de préstec de la biblioteca:
  • El bevedor de vi de Palma (1952) d'Amos Tutuola. ׀ Obra mestra fundacional de la literatura africana postcolonial. Relat trepidant que narra un fantàstic viatge a la Ciutat dels Morts.
  • Els intèrprets (1964) de Wole Soyinka, premi Nobel de Literatura 1986. ׀ Una complexa novel·la coral ambientada a la Nigèria postcolonial que narra les vivències d’un grup de joves que tornen al país després d’haver estudiat a l'estranger.
  • El camino hambriento o La carretera hambrienta (1991), segons la traducció, de Ben Okri. ׀ Un novel·la sovint encasellada en el realisme màgic, un viatge mental a l’interior del cor africà.
  • Historia de Lemona (1996) de Ken Saro-Wiwa, escriptor i famós activista mediambiental. ׀ Una colpidora novel·la sobre la dona africana, bella, desitjada, traïda i corrompuda. 
  • Medio sol amarillo (2006) de Chimamanda Ngozi Adichie, considerada l’hereva de Chinua Achebe ׀ Corprenedora novel·la coral ambientada a la Guerra de Biafra, la guerra civil de Nigèria.

9 de desembre de 2014

TOT SE’N VA EN ORRIS V: Arròs jollof


«-Què creus que hauria de sopar, Peter? –preguntà.
   -El que digui el senyor. Menjo arròs jollof, senyor.
   Ho sabia. Sempre que li deixava donar l’opinió sobre aquest tema em sortia amb l’arròs jollof, el seu plat preferit.»
A Man of the People [Un home del poble’] (1966) de Chinua Achebe

Com ja veiérem en l’entrada sobre el poble ibo i durant la lectura de Tot se'n va en orris de Chinua Achebe, la gastronomia juga un paper central en la cultura ibo. Una recepta d'elaboració senzilla i amb ingredients al nostre abast és l’arròs jollof.

L’arròs jollof és un dels plats típics del poble ibo. Originari de l’ètnia Wòlof, ubicada entre Gàmbia i Senegal –en llengua wòlof jollof significa una olla-, s’ha estès per tota l’Àfrica subsahariana; esdevenint especialment popular a Nigèria, Togo, Ghana, Sierra Leone i Libèria.

Els ingredients bàsics són arròs, tomàquet, ceba, sal, xili i espècies; tanmateix la recepta adopta moltes variacions i ingredients addicionals: nou moscada, ginebre, diferents tipus de pebre, comí, pèsols, all, farigola, curri, entre altres. Sovint es serveix com a acompanyament de carn –sobretot pollastre-, peix o verdura, amb dodo (plàtan mascle fregit) o amanida.

Aquí teniu una recepta adaptada a la nostra cuina per a quatre persones:


Categoria: Plat o acompanyament      Dificultat: Fàcil      Temps d'elaboració: 45'

Ingredients
  • 75 ml d’oli d’oliva (les receptes originals emprarien altres olis vegetals com el de palma, de cacauet, de coco, entre altres).
  • 1 ceba petita
  • 3 tomàquets madurs
  • 2 pastilles de brou Maggi (cubs petits)
  • 1 cullera de cafè de farigola mòlta
  • 1 cullera de cafè de xili mòlt
  • 1 cullera de cafè de sal
  • 2 culleres de cafè de curri mòlt
  • 2 fulles de llorer
  • 1,5 tasses de cafè amb llet (250 ml de volum) d’arròs basmati

Elaboració
  1. Fregir la ceba tallada a rodanxes amb l’oli a la mateixa olla fins que quedi daurada.
  2. Afegir el tomàquet trossejat i un cop fregit (amb cinc minuts n’hi ha prou), mesclar-hi les pastilles de brou, la farigola, el curri, el xili i la sal.
  3. Afegir una tassa i mitja d’aigua i les fulles de llorer. Tapar l’olla i portar a ebullició.
  4. Reduir la força dels fogons al mínim tot afegint l’arròs. Tapar l’olla el més hermèticament possible (es recomana posar paper d’alumini per segellar la tapa) i deixar-ho a mínima temperatura durant aproximadament mitja hora (fins que l’arròs estigui fet).
  5. Retirar les fulles de llorer i servir al gust (una bona combinació és servir-lo amb un ou ferrat a sobre).

Bon profit!

Jollof  rice. Wikipedia (2014).
Jollof Rice (With Basmati Rice). 9jafoodie (2012).
How to cook Nigerian Jollof Rice. All Nigerian Recipes (2014).