EL TEMPS DE LES CIRERES II: Marc poètic

Montserrat Roig empra la poesia per bastir els contraforts d’El temps de les cireres: cadascuna de les sis parts que conformen la novel·la estan precedides per epígrafs poètics que destil·len el seu sentit. La poesia, que després d’una primera aproximació podria semblar que juga un paper secundari, amara tota l’obra, exercint funcions de guiatge per l'itinerari narratiu.

                             GORGS
«Temps perdut. Temps perdut. Temps perdut.
Repetir unes mateixes paraules per majors profunditats,
és potser despullar-se per trobar el camí
de l’altra banda.
                                                                              Gorgs.»
                                                                     JOAN VINYOLI, Gorgs

Roig pren el títol i epígraf de la primera part del llibre, Gorgs, del poema homònim del llibre Vent d’aram (1976) del poeta barceloní Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984). En aquest poema un Vinyoli madur, en plena recerca existencial, torna a connectar amb la natura en una lluita a mort amb la vida, recuperant la passió de viure-la.

Miquel Martí i Pol diu en el pròleg d’Obra poètica 1975-1979 de Joan Vinyoli que Vent d’aram “no requereix cap metàfora perquè tota ella és una metàfora”. Montserrat Roig escull Gorgs i usa tota la seva força metafòrica per obrir el llibre, infonent una atmosfera poètica que s'estiregassa fins a la darrera plana.

Enguany s’està a punt de tancar l’Any Vinyoli, commemoració del centenari del poeta català, aprofitem l’avinentesa per reivindicar la seva figura. Més poemes de Vent d'aram i Joan Vinyoli aquí.

               AROMA DE TARDOR
«No hi vam entrar. Fèiem la muda, i no
trobàvem interès en els parracs
de vella pell. Oloràvem la por
que era l'aroma d'aquella tardor…»

                              GABRIEL FERRATER, In memoriam

La segona part del llibre, Aroma de tardor, extreu el títol i epígraf d’un fragment del poema In memoriam del llibre Da nuces pueris (1960) del poeta reusenc Gabriel Ferrater i Mora (1922-1972). Montserrat Roig explica a Digues que m'estimes encara que sigui mentida:

«[...] Potser perquè jo, que no havia viscut la guerra civil, vaig impregnar-me, sense saber-ho, de l'aroma de la tardor, la manera en què el poeta Gabriel Ferrater defineix la postguerra. [...]»

Poema sencer aquí.

               CORNS DE CAÇA
«Els records semblen corns de caça
el sol dels quals mor entre el vent.»

                              APOLLINAIRE, Corns de caça

                               (versió de Marià Villangómez)

De la tercera part, Corns de caça, títol i epígraf provenen d’un parell de versos del poema Cors de chasse [‘Corns de caça’] del llibre Alcools [‘Alcohols’] (1913) de l’escriptor francès dadaista Guillaume Apollinaire (1880-1918). Poema sencer en versió original aquí i traduït en llengua castellana aquí.

                  QUIETUD

«La quietud, malalta de repòs
desesperada vol tombar les coses.»

                           SHAKESPEARE, Juli Cèsar*
                          (versió de Josep M. de Sagarra)

La quarta part, Quietud, agafa títol i epígraf d’un parell de versos dits per Marc Antoni a Cleopatra a l’obra teatral The Tragedy of Antony and Cleopatra [‘La tragèdia d’Antoni i Cleopatra’] (1603-1607?) del cèlebre escriptor anglès William Shakespeare (1564-1616). Diàleg sencer entre Antoni i Cleopatra aquí.

* Les tres tragèdies de William Shakespeare basades en la història romana, Coriolà, Juli Cèsar i Antoni i Cleopatra, les tres traduïdes per Josep M. de Sagarra, sovint es publiquen conjuntament –trobem un exemple en Tragèdies Romanes de l’Editorial Alpha (1958)-; potser d’aquest fet prové la confusió en la referència del títol de l’obra.

     BECAINES D’ÀNGELS CUSTODIS
«Neixen amb seny les noves joventuts
i, en llur instint dramàtic decebut,
hi ha mil àngels custodis fent becaines.»

                                JOSEP CARNER, Nit rural

La cinquena part, Becaines d’àngels custodis, pren el títol i epíleg d’una estrofa del poema Nit rural del poeta noucentista barceloní Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970).

    NOMÉS SOMNIS
«No t’acull cap repòs
d’ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.»

          SALVADOR ESPRIU

      Primera història d’Esther

I per finalitzar, Roig tria com a títol i epíleg de la darrera part, la sisena, Només somnis, els versos finals del Parlament d’Esther, extret del poema Primera història d’Esther (1948) del gran poeta de Santa Coloma de Farners Salvador Espriu i Castelló (1913-1985). Poema sencer aquí.