Clàssics Moderns: ELS MORTS I: Presentació i material de suport

16 de desembre del 2013

ELS MORTS I: Presentació i material de suport

Màrtir de la seva pròpia causa, James Joyce s'autoimposà un exili silenciós per diferents ciutats europees -Zuric, Trieste, Roma i París- des de la tardor de 1904 fins a la seva mort a Zuric el 13 de gener de 1941. Joyce cercava l'ambient propici per escriure -”la literatura és l'afirmació més connatural de l'esperit humà” opinava Joyce- fugint de l'embarbussat laberint de les seves obsessions: el seu país -una Irlanda convulsa sotmesa a l'Imperi Britànic amb un nacionalisme en plena efervescència-, la religió catòlica -Joyce, educat en col·legis de jesuïtes, perdé la fe i quedà marcat per la seva relació problemàtica amb l'església catòlica irlandesa- i la seva família -família i religió acaben convergint en la figura de la seva mare, May Joyce, que l'ofegava per a què complís amb les seves obligacions.

A l'exili, després d'escriure Els morts i amb una intensa nostàlgia, Joyce escrigué al seu germà Stanislaus que es penedia del to irat i negatiu que emprà en la resta de relats anteriors de Dublinesos, sobretot per no haver sabut reflectir l'atractiu físic i natural que posseïa Dublín per sobre d'altres ciutats europees:

“No he reproduït la seva enginyosa insularitat i la seva hospitalitat. Aquesta darrera virtut, fins on arriba el meu coneixement, no existeix enlloc més d'Europa.”

Extret de Selected Letters of James Joyce ['Cartes seleccionades de James Joyce'] de Richard Ellmann.

Seguim el club de lectura Clàssics Moderns amb Els morts (The Dead), últim relat del recull de contes Dublinesos (Dubliners), on l'hospitalitat, un dels trets més distintius i tradicionals del poble irlandès, és un dels temes centrals. En aquest clàssic, considerat per la crítica un dels millors relats curts del segle XX, Joyce completà la seva visió d'un Dublín -i d'una Irlanda- paralitzada en la intersecció entre la vida i la mort.