19 de novembre del 2014

TOT SE’N VA EN ORRIS II: The Second Coming


«Fent voltes i voltes en cercles més amples
el falcó ja no sent el falconer;
tot se’n va en orris; el centre ja no se sosté;
l’anarquia s’abat sobre el món.»

Chinua Achebe pren el títol de la novel·la i usa com a epígraf la primera estrofa del poema The Second Coming [La Segona Vinguda’] del cèlebre poeta irlandès William Butler Yeats (1865-1939), considerat per la crítica com el més destacat poeta de llengua anglesa de l’època. Yeats escrigué el poema l’any 1919, just després de la Primera Guerra Mundial, i, en un primer moment, fou titulat The Second Birth [El Segon Naixement’]. Fou publicat per primera vegada l'any 1919 a la revista estatunidenca The Dial i finalment inclòs el 1921 en el recull From Michael Robartes and the Dancer [De Michael Robartes i la ballarina’]. 

Aquí teniu el poema sencer en versió bilingüe:

The Second Coming

Turning and turning in the widening gyre
The falcon cannot hear the falconer;
Things fall apart; the centre cannot hold;
Mere anarchy is loosed upon the world,
The blood-dimmed tide is loosed, and everywhere
The ceremony of innocence is drowned;
The best lack all conviction, while the worst
Are full of passionate intensity.

Surely some revelation is at hand;
Surely the Second Coming is at hand.
The Second Coming! Hardly are those words out
When a vast image out of Spiritus Mundi
Troubles my sight: a waste of desert sand;
A shape with lion body and the head of a man,
A gaze blank and pitiless as the sun,
Is moving its slow thighs, while all about it
Wind shadows of the indignant desert birds.

The darkness drops again but now I know
That twenty centuries of stony sleep
Were vexed to nightmare by a rocking cradle,
And what rough beast, its hour come round at last,
Slouches towards Bethlehem to be born?


La Segona Vinguda (1)

Fent voltes i voltes en cercles més amples (2)
el falcó ja no sent el falconer;
tot se’n va en orris; el centre ja no se sosté;
l’anarquia s’abat sobre el món,
la marea enterbolida per la sang; a tot arreu
la cerimònia d’innocència està ofegada.
Els millors perden tota convicció, mentre els pitjors
plens estan d’intensitat apassionada.

Segurament una revel·lació és imminent,
segurament que una Segona Vinguda (3) és imminent.
Segona Vinguda! Just he pronunciat aquells mots
quan una vasta imatge sortida del Spiritus Mundi (4)
inquieta la meva visió: en les sorres del desert
una forma amb cos de lleó i cap d’home,
una mirada com el sol, sense pietat ni expressió,
mou les lentes cuixes, i al seu voltant
retrocedeixen ombres d’aus iracundes del desert.

Cau altra volta la foscor; però ara sé
que vint segles (5) després d’aquest petri somni foren agitats
fins a esdevenir malson per un bressol que es balanceja,
quina bèstia violenta, arribada a la fi la seva hora,
per néixer camina inclinada cap a Betlem?
(1) Traducció catalana basada en la traducció castellana d'Enrique Caracciolo Trejo de l'Antología bilingüe de W. B. Yeats (Alianza Editorial).
(2) En espiral, fent la figura d'un con (veure Fig.1).
(3) Fa referència a la promesa del retorn de Jesucrist el Dia del Judici Final; també marcat per l'aparició d'una bèstia monstruosa.
(4) Esperit del Món o l’esperit col·lectiu de la humanitat.
(5) La criatura s'ha contingut durant 2.000 anys des del naixement de Jesucrist.

W. B. Yeats exposà en una altra obra, A Vision ['Una visió'] (escrita l'any 1925, modificada i publicada el 1937), una concepció històrica basada en un model de cicles en espiral (gyres, Fig.1) que es van superposant amb una durada aproximada de dos mil anys (cicles de la història, Fig.3). Es tracta d’una teoria dualística on cada gir es mou des de la preponderància total d’un primer sobre un segon fins a la situació contrària, passant per un punt de reflux o cruïlla (double gyre, Fig.2).
Fig.1 - Cicle en espiral (gyre)

Fig.2 - Dos cicles en espiral superposats (double gyre)
Fig.3 - Cicles històrics proposats per Yeats (cliqueu a la imatge per veure-la més gran)


El poema, considerat cabdal en el context de la poesia modernista i un dels més famosos del poeta irlandès, usa l’Apocalipsi i la Segona Vinguda de l’imaginari cristià de forma al·legòrica per descriure l’ambient caòtic i catastròfic de l’Europa de la postguerra. Es tracta d’un poema colpidor, farcit d'imatges violentes i llenguatge ritual aterrador, temàticament fosc i de difícil comprensió. Yeats creia, segons el model històric esmentat abans, que el cicle cristià estava a punt de donar pas a un període nefast representat per la “bèstia violenta” del final del poema, símbol de la nova era. The Second Coming representa el xoc entre dues forces històriques antagòniques i el conflicte entre el món antic que s'està ensulsiant i el nou emergent.

Per què Achebe tria específicament el títol a partir del poema The Second Coming? Què se’n va en orris?

Per què Achebe invoca la primera part de l’estrofa del poema de Yeats com a epígraf? Com és que no cita tota l’estrofa sencera?

Quins paral·lelismes es poden establir entre els rerefons històrics de sengles obres? Considerant que Achebe escriu el llibre amb certa perspectiva històrica i al llindar del procés d’independència nigerià, veieu en l’epígraf cap doble sentit i ironia?

The Second Coming (poem). Wikipedia (2014).
The Second Coming. Yeats's Poetry. SparkNotes (2014).
The System of W. B. Yeats’s A Vision. Neil Mann (2014).
Things Fall Apart. SparkNotes (2014) .
What's Up With the Epigraph? Things Fall Apart. Shmoop (2014).
Chinua Achebe: Things Fall Apart Study Guide. Washington State University (2011).