25 de novembre de 2013

1984 III: Una novel·la d'impacte

L’editorial londinenc Secker and Walburg publicà 1984 el 8 de juny de 1949 a Gran Bretanya i, gairebé de forma simultània, a Estats Units; menys de set mesos abans de la mort per tuberculosi del seu autor, George Orwell, el 21 de gener de 1950, als quaranta-sis anys d’edat a l’apartada illa escocesa de Jura.

Des del primer moment la novel·la esdevingué un èxit de vendes arreu i Orwell només pogué gaudir de la seva inesperada fama uns pocs mesos. Durant aquest període Orwell tractà d’aclarir, davant la tendència esbiaixada de la majoria de crítiques de recepció estatunidenques de la novel·la -presentada com un ferotge al·legat contra la Unió Soviètica-, i, especialment, les insinuacions d’atac al Partit Laborista britànic –on ell mateix militava-, les seves intencions mitjançant una nota de premsa elaborada pel seu editor:
“Alguns crítics de 1984 han suggerit que el punt de vista de l’autor és que això, o quelcom semblant, és el que esdevindrà en els quaranta anys vinents en el món occidental. Això no és correcte. Penso que, a més del fet que el llibre és, després de tot, una paròdia, alguna cosa similar a 1984 podria ocórrer. Aquesta és la direcció del món al present, i la tendència està arrelada als fonaments polítics, socials i econòmics de la situació del món contemporani. [...] La moralitat que s’hauria d’extreure d’aquest perillós malson és senzilla: No deixis que succeeixi. Depèn de tu.”
Descartada doncs la lectura de l’obra en clau profètica, l’advertiment d’aquest projecte literari i polític d’Orwell sembla no perdre mai la vigència. Actualment aquest fet és fàcilment demostrable, 1984 està en plena forma: manté un alt i constant ritme de vendes, frueix d’un ampli ressò arreu i un impacte cultural, polític i social espaordidor.

IMPACTE MEDIÀTIC

1984 ha estat adaptada a gairebé tots els mitjans diverses vegades i ha influït a multitud de treballs, sobretot al món musical.

Adaptacions directes

La novel·la s'ha portat dues vegades al cinema amb el mateix títol, 1984. La primera el 1956 dirigida per Michael Anderson i protagonitzada per Edmond O'Brien (Winston) i Jan Sterling (Júlia). La segona el mateix 1984 dirigida per Michael Radford i protagonitzada per John Hurt (Winston), Suzanna Hamilton (Júlia) i Richard Burton (O'Brien), amb banda sonora del grup britànic Eurythmics. Endemés d'aquestes dues pel·lícules, cal esmentar també diverses adaptacions televisives: una el 1953, emesa pel canal estatunidenc CBS, i dues, el 1954 i el 1965, produïdes pel canal britànic BBC.

També se n'han fet diverses adaptacions radiofòniques (1949 i 1953 a l'emissora estatunidenca NBC; i 1965, 2005 i 2013 a l'emissora britànica BBC), teatrals (una adaptació dirigida per Tim Robbins i interpretada per la companyia The Actor’s Gang representada al Teatre Poliorama de Barcelona entre finals de setembre i principis d'octubre de 2009) i fins i tot operístiques (una òpera composta per Lorin Maazel i estrenada el 2005 al londinenc Royal Opera House).
Cartell de l'obra de teatre 1984.
(Teatre Poliorama, Barcelona, 2009)
Influències i referències

La novel·la també ha influït altres pel·lícules com Sleeper (1973), una comèdia de Woody Allen protagonitzada per Diane Keaton, John Beck i Mary Gregory; Brazil (1985), dirigida per Terry Gilliam i protagonitzada per Jonathan Pryce, Robert De Niro, Kim Greist i Michael Palin; i Equilibrium (2002), dirigida per Kurt Wimmer i protagonitzada per Christian Bale, Emily Watson i Taye Diggs.

A l'àmbit on el llibre ha fet estralls és el musical. Artistes i grups de ressó de diferents èpoques han emprat l'obra com a referència: Stevie Wonder amb la cançó Big Brother (1972), David Bowie amb diverses cançons de l'àlbum Diamond Dogs (1974), com Rock'n'Roll With Me, Sweet Thing, l'homònima 1984, We Are the Dead o Big Brother; The Clash amb la cançó 1977 (1977), Van Halen que el mateix 1984 publicà l'àlbum MCMLXXXIV, Judas Priest amb la cançó Electric Eye (1982), Radiohead amb cançons com Karma Police (1997) o 2+2=5 (2003), i Muse amb diverses cançons de diferents àlbums com Citizen Erased (2001), Resistence (2009) o United States of Eurasia (2009), entre altres.


La novel·la també ha influït altres obres literàries com 1985 (1978) d'Anthony Burgess o la trilogia de 1Q84 (2009) de Haruki Murakami, ambdues amb títols inspirats per l'obra d'Orwell.
1Q84 de Haruki Murakami editada per Empúries.
El món televisiu ha proporcionat un dels exemples d'influència de la novel·la més clars: el conegut xou d'impacte Big Brother (Gran Hermano), on els participants, tancats en una casa, estan 24 hores sota la vigilància de les càmeres. També pren el nom del llibre la sèrie còmica Room 101 ['Habitació 101'] de la cadena britànica BBC.
Imatge del xou d'impacte Gran Hermano emès per Telecinco.
IMPACTE LINGÜÍSTIC

L'impacte de 1984 també s'estén al llenguatge, sobretot pel que fa a la llengua anglesa. Mentre el neologisme orwelià s'aplica a qualsevol tret o característica que reprodueixi les actituds totalitàries descrites en la novel·la, mots com Gran Germà, Policia del Pensament, pensardoble o novaparla s'empren habitualment per referir-se a situacions de repressió, manipulació de la informació o control social.
“La Revolució serà completa quan el llenguatge sigui perfecte. La novaparla és el Socang i el Socang és la novaparla.”

“El propòsit de la novaparla no era tan sols proveir un mitjà d'expressió a la visió del món i als hàbits mentals propis dels devots del Socang, sinó també fer impossibles altres maneres de pensar.”

“[...] En l'antiga llengua es denominava control de la realitat, en novaparla es diu pensardoble, tot i que el pensardoble comprèn moltes coses més. Pensardoble significa el poder d'assumir simultàniament en la pròpia consciència dues creences contradictòries i acceptar-les totes dues.”
Aquest parell de conceptes, la novaparla i el pensardoble són les eines bàsiques de dominació del Partit. Aquest darrer queda palès en els tres eslògans del partit:

LA GUERRA ÉS PAU
LA LLIBERTAT ÉS ESCLAVATGE
LA IGNORÀNCIA ÉS FORÇA

El llenguatge orwelià, comprès com a llenguatge ideològic, s'ha escolat en la parla habitual dels nostres dies: la manipulació informativa dels mitjans de comunicació, els eslògans publicitaris i la dialèctica política, entre altres. Cal esmentar el darrer cop que un polític afirma una opinió com un dogma de fe que just un temps abans menyspreava?
“ELS INSTRUMENTS DE LA GUERRA TENEN UN PAPER EN MANTENIR LA PAU.”
(Frase extreta del discurs de Barack Obama, President i màxima autoritat militar d'Estats Units d'Amèrica en l'acceptació del Premi Nobel de la Pau 2009)

La realitat supera la ficció. Us atreviu a usar la vellaparla (o, com en diríem, el català estàndard) i pensar més exemples en novaparla o pensardoble de l'actualitat?

IMPACTE POLÍTIC I SOCIAL
Grafit a la ciutat ucraïnesa de Donetsk.
El control social de 1984 també ha trobat el seu lloc a la política i, sobretot, a la cultura de carrer, centrat en el debat sobre el dret a la privacitat.
Grafit a la ciutat de Madrid.
Gran Bretanya i la seva capital, Londres, són els casos més paradigmàtics de la cultura del control mitjançant videovigilància, on se sacrifica la privacitat dels ciutadans per millorar la seguretat pública. Les càmeres de circuit tancat (CCTV) ho registren pràcticament tot: carrers, supermercats, ascensors, edificis oficials i privats, centres comercials, escoles, aparcaments, estacions d’autobús i tren, aeroports, bars i restaurants, entre altres. Malgrat que no hi ha estadístiques oficials al respecte, les següents dades poden donar una idea del nombre de càmeres CCTV instal·lades:
  • Hi ha uns 4.2 milions de càmeres CCTV arreu del país (2002).
  • Hi ha aproximadament una càmera CCTV per a cada 14 ciutadans (2008).
  • Gran Bretanya té el 20% de càmeres CCTV del món i només l'1% de la població mundial.
  • Un londinenc és registrat en les càmeres CCTV unes 300 vegades cada dia.
Càmeres CCTV al voltant de la casa londinenca on vivia George Orwell.
No cal anar tan lluny, l’Ajuntament de Barcelona instal·là l’any 2001 les primeres càmeres de videovigilància a la plaça que el mateix ajuntament batejà amb el nom de George Orwell, així com al carrer Escudellers. Ironia del destí o homenatge a la memòria de l’autor amb una subtil paradoxa orweliana? Davant d’una decisió tan polèmica, el consistori sempre explica que no generalitzarà el sistema de videovigilància a la ciutat, només adient a les zones turístiques de concentració de robatoris. Actualment hi ha instal·lades al voltant d’una trentena de càmeres arreu de la ciutat.

Grafit sobre el cartell de zona vigilada a la plaça George Orwell de Barcelona.
Però aquestes càmeres ubicades als espais públics només són la punta de l’iceberg de la xarxa de control visual d’ús policial existent aquí a casa nostra. Mentre, a diferència de la Gran Bretanya, la col·locació d’aquestes càmeres té un llarg i lent procés jurídic i burocràtic a seguir, la proliferació d’altres tipus de càmeres, no sotmeses a la mateixa llei –Llei Orgànica 4/1997 per la qual es regula la utilització de videocàmeres per les forces i cossos de seguretat en llocs públics-, està ja molt estesa: càmeres de trànsit, càmeres en la totalitat de transports públics, circuits tancats de televisió dins i fora d’edificis públics i privats, com hotels, bancs, centre comercials i cada cop més empreses i establiments, entre altres.

Sabeu on està aquesta càmera de videovigilància?

Sou conscients de quantes càmeres de videovigilància capturen la vostra imatge cada dia?

Nineteen Eighty-Four. Viquipèdia (2013).
Mil novecientos ochenta y cuatro. Miquel Berga. Pròleg d'una edició de 1984 del Círculo de Lectores (2003).
1984, de George Orwell. Juan Manuel Santiago. Bibliópolis (2013).
Nobel Lecture. Barack Obama. The Nobel Peace Prize (2009).
Feliz 1984. Dr Case. Flick (2005).
Big Brother is watching you. How many CCTVs in Britain? elfear. HubPages (2013).
FactCheck: how many CCTV cameras? Channel 4 News (2008).
El Ayuntamiento de Barcelona quiere más cámaras de vigilancia en la calle. Blanca Cia. El País (2003).
Somriu, t'estan gravant. Ateneu Llibertari al Casc Antic (2010).