Malgrat que en cap moment Prudenci Bertrana esmenta el nom de la ciutat,
és una obvietat ubicar l’espai novel·lístic de Josafat a la Catedral de
Girona, consagrada a Santa Maria.
Imponent referència de la ciutat, al bell mig del nucli vell, l'església
de Santa Maria s’erigeix com un dels protagonistes d’aquesta narració
d’interiors: lluny de tractar-se d’un simple decorat, arriba a fondre’s
amb els personatges, influint tant en el seu aspecte com en els seus
actes.
«L'església de Santa Maria era una massa enorme, sense esveltesa,
edificada a la part més alta de la ciutat. La seva construcció havia
durat segles. Gòtica en el seu interior, tenia la façana barroca, la
qual, amb les seves capelles buides, amb els balustres dels miradors
romputs i les columnes de pedra numulítica desgastades pel temps i la intempèrie, oferia cert aspecte trist i desolat.»
 |
| Panoràmica de la catedral de Girona, l'església de Santa Maria. |
Situada al punt més alt de Girona, la construcció de l'església de Santa Maria s'inicià el segle XI en estil
romànic -actualment només en conserva el claustre i la torre- i continuà el segle
XIII amb estil gòtic, finalitzant el segle XVIII.
 |
| Interior de la nau gòtica. |
L'interior consta d'una única i immensa nau gòtica de 23 metres d'amplada i 35 d'alçària -té la peculiaritat d'ésser la nau més ampla de
l'arquitectura gòtica mundial. Té quatre trams amb volta
de creuria que se sostenen amb contraforts, entre cadascun dels quals s'allotgen dues capelles laterals.
 |
| Escalinata i façana principal. |
La façana principal barroca té aspecte de retaule dividit en tres carrers horitzontals
i tres cossos verticals, amb una balconada a cada banda amb balustrada i
coronada per una rosassa amb vitrall. Per accedir a la seva porta hi ha
una gran escalinata de noranta graons.
«El campanar octogonal era del mateix ordre arquitectònic que la façana: una àmplia coronisa
que corria al seu entorn assenyala el segon dels tres estatges en què
fou dividit, i més amunt s'obrien vuit finestres, que aixoplugaven
altres tantes campanes. La cúpula en sostenia una de minúscula, que
servia de base al penell: un àngel de bronze simbolitzant la Fe, amb les
ales mig esteses i la vestidura voleiant, les adjuves, amb llurs gàrgoles, embalumaven el grandiós edifici.»
 |
| El campanar nou. |
El campanar adossat a la catedral té una alçada de 67 metres i
allotja 6 campanes. L'àngel de bronze que l'encapçala inicialment
representava la Fe, car tenia els ulls tapats amb una bena; però durant
la Guerra del Francès fou decapitat i en restaurar-lo es col·locà sense
els ulls embenats, ja que tothom coneixia la figura per les seves ales i
des del sòl no es distingia.
«Al campanar de Santa Maria s'entra per la capella baptismal. Allí la mística penombra del temple gòtic esdevé tenebrosa. [...]
La
gran pila, amb la seva tapa clavetejada, els seus baixos relleus
primorosos i el seu contorn elegant, desapareix en l'ombra espessa,
impregnada de l'especial efluvi que només es desprèn de l'aigua beneita.»
 |
| La pila baptismal. |
La capella del Baptisteri, una de les capelles laterals de la catedral
construïda l'any 1470, exhibeix la pila baptismal renaixentista. La
pila, feta d'un sol bloc de pedra nummulítica de Girona, té un metre i
mig de diàmetre i presenta dotze cares, amb la representació d'un
apòstol a cadascuna.
«[...] En un racó, la caixa de l'escala, on l'hèlix de massissos graons
de pedra munta fins al cimal del campanar, forada també la volta. [...]»
 |
| L'escala helicoïdal del campanar nou. |
«En l'estret passadís del trifori, Fineta es parà. Sobtadament, Josafat, que anava al seu darrera, hi ensopegà.»
 |
| Passadís del trifori. |
Sota els grans vitralls que il·luminen la nau, la catedral té un trifori
amb finestres d'arc ogival que recorren tot el seu perímetre a manera
de fris.
«I encara més. La torreta del campanar romànic fou invadida pels clergues
impertinents, i Josafat, mort de por, cregué sentir una cançó que
muntava per l'escala, una cançó indecent, de bagassa avorrida i
solitària. [...]»
 |
| L'absis i la torre de Carlemany. |
La torre de Carlemany és un campanar romànic de planta quadrada de set
nivells. Durant la construcció de la catedral gòtica va ser escapçada i
incorporada als contraforts de la part exterior.
« [...] I l'aigua que gitava la gàrgola quimèrica caigué com baptisme purificador sobre la seva nuesa.»
 |
| La Bruixa de pedra. |
La gàrgola en qüestió està situada al costat de la torre de Carlemany i
s'anomena la Bruixa de pedra. Diu la llegenda que una bruixa, que vivia allà a la vora, cridava i llençava pedres als qui sortien de missa. Un dia, al costat del temple, ressonaren aquestes paraules: 'Pedres tires, pedres tiraràs i en pedra et convertiràs.' i la bruixa, per obra divina, es convertí en una gàrgola de pedra, l'única de la catedral que no és cap
bestiola, perquè així no sortissin de la seva boca més malediccions ni renecs, sinó aigua neta de pluja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada