17 de febrer de 2014

LA METAMORFOSI V: La tertúlia

De la mateixa manera que les altres tres novel·les ja llegides en el club, La metamorfosi de Franz Kafka ha convençut als tertulians, tanmateix cadascú amb els seus matisos: des de la senzilla, concisa i nítida escriptura del geni praguès, passant per la simbologia oculta de la prosa, fins a la inquietant i angoixant atmosfera que envolta el relat.

Però no tot són flors i violes i també hi ha hagut alguns participants del club que no els hi ha fet gens el pes la història, ja que no els ha semblat creïble la transformació d'en Gregor en un insecte monstruós i han adoptat una postura distant respecte el text, encotillant-lo de bell antuvi dins del gènere fantàstic. Arran d'això s'ha parlat sobre a quin moviment literari pertany el text: la majoria de participants han considerat que es tractava d'una metàfora existencial en un món realista, és a dir, una al·legoria, on la transformació d'en Gregor en un insecte monstruós no passa d'ésser un símbol més -tothom estava d'acord en que no és pas casualitat que Kafka escollis precisament un escarabat. En la mateixa línia s'ha comentat els efectes devastadors de la cèlebre i fantàstica primera frase del text -Kafka està considerat un mestre en l'art d'iniciar un text-, on s'anuncia la irreversible situació del protagonista, car amb poques paraules i mínims elements aporta una tensió màxima, deixant el lector comós de cap a peus. Relacionat amb aquest fet, també s'ha recordat la transcendental importància de la coberta i traducció, tant del títol com el text, i els efectes erronis que poden infondre al relat.

Després de parlar de l'inici s'ha continuat amb el final, platejant-se la següent pregunta: es tracta d'un llibre amb final feliç? Doncs tothom ha estat d’acord en afirmar que per la resta de familiar d'en Gregor sí. Així doncs, un cop centrats en una situació tan extrema com irreversible, s'han examinat detalladament la evolució i les relacions entre els diferents membres de la família Samsa durant el relat:
  • Gregor, el protagonista, es troba forçat a reconstruir la seva identitat i mostra una desintegració física progressiva. Per altra banda, el continu desassossec psicològic de Gregor ha fet estralls en alguns tertulians, fins al punt d'alterar els nervis de més d'un amb la seva submissió i sacrifici envers la família.
  • Grete, l'antagonista, malgrat semblar que al principi sigui l'única que se n'ocupa de Gregor, el traeix i s'aprofita de la situació per acabar esdevenint la més despietada, passant d'una nena sense responsabilitats a una dona a la flor de la vida en disposició de buscar marit.
  • El pare, autoritari i despietat, té una relació difícil amb Gregor. Es tracta d'un personatge que juga un paper important i també evoluciona durant la narració: passa d'ésser un vell baix i decrèpit, sense suc ni bruc, a un personatge alt i autoritari que remena les cireres.
  • La mare de Gregor, en canvi, sembla un personatge més pla, malgrat tàcitament consent la humiliació del seu fill, sempre té un comportament pietós i compassiu.
També es va observar que la desintegració física de Gregor és paral·lela a la desintegració ètica de la resta de la família: un insecte amb consciència humana se sacrifica per una família d'humans amb consciència d'insecte.

Durant la tertúlia també hi ha hagut temps per un portar a terme un maridatge entre literatura i música. S'ha escoltat un parell de peces de Kafka-Fragmente (1985-1986) de György Kurtág, un compositor hongarès de música clàssica contemporània especialista en musicalització de textos literaris. El compositor, amb una soprano i un violí, aconsegueix transportar l'oient a un món kafkià. Aquí el teniu complet:

 https://www.youtube.com/watch?v=u0N8cqEbLyQ

Tot seguit es van comentar algunes de les múltiples interpretacions del relat. En primer lloc es van esmentar les clares referències del text a la mateixa vida de l’escriptor –idèntica estructura familiar, mateixos espais, mateixes relacions i vincles entre els diferents personatges, etc.-, el text és ben bé podria entendre com una al·legoria textual dels desassossecs de Kafka en el si de la família. També es va interpretar el text com a una crítica a la farsa de la família burgesa emergent de finals del segle XIX i principis del segle XX, com a una descripció de l’ofec econòmic i laboral de l’època, com a una al·legoria sobre la llibertat individual enfront del poder o l’autoritat –tant en l'àmbit familiar, laboral com estatal-, com a una descripció de soledat i aïllament de l’ambient de producció literària de principis de segle XX, i com a una crítica cínica i escèptica a l’optimisme burgès basat en el progrés, els avenços científics i el capitalisme. Per tancar aquest bloc també es van indicar diferents referències religioses del text, com la poma del pecat original i el sacrifici per culpabilitat.

Per finalitzar, s’ha parlat de la resta d’obres de Kafka: el conjunt de relats curts que va publicar en vida i les tres novel·les publicades pòstumament (i sobre si realment tenia la seva voluntat no publicar-les). La tertúlia s’ha clos comentant les traces kafkianes de diferents contes de literatura catalana: La salamandra de Mercè Rodoreda, El desert de Pere Calders o Gregor de Quim Monzó.

La salamandra de Mercè Rodoreda