EL TEMPS DE LES CIRERES V: Le Temps des Cerises

«[...] Creus que això s’acabarà algun dia? L’Emilio no contestà. Saps, continuà la Natàlia, quan m’expliques la història del nostre passat recent, de tot allò que passà per culpa dels qui guanyaren la guerra, em costa de seguir-te. Però t’entenc el que vols dir quan veig tot això, i la Natàlia contemplava el que tenia al seu voltant, quan veig que la gent és desgraciada. Creus que això s’acabarà algun dia?, repetí. L’Emilio no contestà. A cau d’orella, li xiulà una cançó. Què xiules?, li preguntà ella. Una cançó. És d’un poeta de la Commune francesa. J. B. Clément, es deia. Aquest poeta volia que arribés el temps de les cireres:

Quand vous en serez au temps des cerises

Si vous avez n’aimez pas les chagrins d'amour

Évitez les belles

Moi qui ne crains pas les peines cruelles

Je ne vivrai point sans souffrir un jour

Quand vous en serez au temps des cerises

Vous aurez aussi des chagrins d'amour.

El poeta va escriure la cançó en temps de la Commune, quan el poble lluitava contra el règim d’opressió ferotge. Ell sabia que després del combat hi hauria una terrible repressió –mataren setanta mil obrers i els que quedaren vius foren forçats a construir el Sacré Coeur de París- i cantava el temps de les cireres, la primavera de la felicitat. El poeta no ignorava, continuà l’Emilio, que al temps de les cireres també hi ha penes d’amor, però el desitjava. Jo també vull que arribi, el nostre temps de les cireres. I l’Emilio mirà la Natàlia d’una manera que ella no oblidaria mai.»

Com la mateixa escriptora explica a l’entrevista que li feren per l'obtenció del Premi Sant Jordi l'any 1976, Montserrat Roig pren el títol de la novel·la que ens ocupa de Le Temps des Cerises, una cançó escrita pel cantant i revolucionari Jean-Baptiste Clément l'any 1866 i musicada, a petició del mateix Clément, per Antoine Renard dos anys després.

                  Le Temps des Cerises

Quand nous chanterons le temps des cerises
et gai rossignol et merle moqueur
seront tous en fête.
Les belles auront la folie en tête
et les amoureux du soleil au coeur.
Quand nous chanterons le temps des cerises
sifflera bien mieux le merle moqueur.

Mais il est bien court le temps des cerises
où l'on s'en va deux cueillir en rêvant
des pendants d'oreille...
Cerises d'amour aux robes pareilles
tombant sous la feuille en gouttes de sang.
Mais il est bien court le temps des cerises
pendants de corail qu'on cueille en rêvant.

Quand vous en serez au temps des cerises
si vous avez peur des chagrins d'amour
évitez les belles!
Moi qui ne crains pas les peines cruelles
je ne vivrai pas sans souffrir un jour...
Quand vous en serez au temps des cerises
vous aurez aussi des chagrins d'amour!

J'aimerai toujours le temps des cerises,
c'est de ce temps-là que je garde au coeur
une plaie ouverte!
Et Dame Fortune, en m'étant offerte
ne pourra jamais calmer ma douleur...
J'aimerai toujours le temps des cerises.

Et le souvenir que je garde au coeur!


             El temps de les cireres

Quan cantem el temps de les cireres
el rossinyol content i la merla burleta
estaran de festa.
Les noies boniques tindran frenesia
i els enamorats sentiran el sol al cor.
Quan cantem el temps de les cireres
xiuralà la merla burleta.

És tan curt el temps de les cireres
quan anem a collir tot somiant
aquests penjolls d’orelles...
Cireres d’amor amb vestits vermells
caient sobre la fulla com gotes de sang.
És tan curt el temps de les cireres,
penjolls de corall collits tot somiant.

Quan serem al temps de les cireres
si tens por de les penes d’amor
allunya’t de les noies boniques!
Jo que no temo les penes cruels
no viuré sense patir un dia...
Quan serem al temps de les cireres
tu també tindràs penes d’amors!

Sempre estimaré el temps de les cireres:
és d’aquesta època que guardo el cor
una ferida oberta!
I encara que la Fortuna em fos oferta
mai no podria calmar el meu dolor...
Sempre estimaré el temps de les cireres.

I el record que en tinc al cor!

A pesar d’estar escrita abans del desencadenament de la guerra, Le Temps des Cerises està lligada de forma indestriable a la revolució de la Commune de París, període insurreccional de la capital francesa que durà poc més de dos mesos, des del 18 de març de 1871 fins a l’anomenada La semaine sanglante [‘La setmana sagnant’], del 21 al 28 de maig, quan s’executà revolucionaris en massa. La cançó acabà esdevenint anys més tard l’himne popular d’amor i lluita de comuners i treballadors. Clément, després del retorn de l’exili, l'any 1882, dedicà la cançó a una infermera desapareguda durant La semaine sanglante –el mateix compositor estigué present en les darreres barricades.

El text és prou ambigu per a interpretar-lo des de diferents òptiques. Les cireres “amb vestits vermells caient sobre la fulla com gotes de sang” i expressions com “la ferida oberta” menen a la idea de llibertat, justícia i resistència davant l’opressió, associades inequívocament a la revolució de la Commune parisina. Però, per altra banda, les cireres també remeten a la dolçor i alegria, evocant un marcat to festiu primaveral -“el rossinyol content i la merla burleta | estaran de festa.”-, amanit per una atmosfera nostàlgica de “penes d’amors” –“Quan serem al temps de les cireres | tu també tindràs penes d’amors!”.

Així doncs, inicialment concebuda en temps de lluita revolucionària, Le Temps des Cerises ha acabat convertint-se en una cançó d’amor d’èxit interpretada per multitud d’artistes d’anomenada: Tino Rossi, Charles Trenet, Nana Mouskouri, Demis Roussos, entre altres. Una de les més cèlebres i recordades versions fou la de l’actor i cantant italo-francès Yves Montand:

Montserrat Roig escull el títol com a un símbol, descarregant sobre la novel·la tot el seu imaginari, tanmateix matisa:

«El poeta francès deia que volia que arribés el temps de les cireres perquè aleshores tornarien a ésser feliços i s’acabarien les matances. Però jo crec que aquesta felicitat col·lectiva no s’aconsegueix si no es resolen els problemes personals: la soledat de l’home, les relacions entre home i dona, la sexualitat dels vells...»

El temps de les cireres. Montserrat Roig. labutxaca. Edicions 62 (2008).
Estudi preliminar a cura de Dolors Oller. El temps de les cireres. Montserrat Roig. educaula62 (2014).
Le temps des cerises. Viquipèdia (2014).
Le Temps des Cerises. Musica et Memoria (2014).
Montserrat Roig expulsa els seus dimonis. Avui (15-12-1976, pàg. 8). Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (1976).