El gattopardo, l’animal que apareix al títol original de la novel·la que ens ocupa –Il Gattopardo-, s’ha traduït durant dècades a la majoria de llengües com a un guepard -El Guepard, en català, o Le Guépard, en francès- o com a un lleopard –The Leopard, en anglès, o Der Leopard, en alemany. Excepcionalment, en castellà fou traduït conscientment de forma errònia com a un gatopardo. Però de quin animal es tracta realment?
 |
| Escut d'armes de la família Lampedusa. |
El gattopardo, que apareix a l’escut d’armes de la família de l’autor de la novel·la, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, és un gattopardo africano
italià, equivalent al serval català. El serval és un felí present a
gairebé tot el continent africà –encara que abunda més a la zona de
bardissa, també es troba a la sabana, a la selva i a semideserts. A
pesar que fou poc freqüent al nord del desert del Sàhara, es tracta
de l’únic felí que s'estengué a la costa mediterrània africana, inclòs el tram enfront de l’illa de Lampedusa.
 |
| Un serval a Tanzània. |
La versió catalana de l’obra que estem llegint tingué la sort de
gaudir d’un traductor excepcional: el novel·lista mallorquí Llorenç
Villalonga, autor de Bearn. Villalonga i
Lampedusa foren dues personalitats paral·leles –formació cultural
europeista, compartien insularitat i mediterraneïtat i coincidien en
l’elegia i la ironia a l’hora de contemplar les seves illes i respectives velles
classes aristocràtiques-, i sengles obres, Bearn i Il Gattopardo, comparteixen un munt de circumstàncies purament anecdòtiques –el context geogràfic insular
mediterrani, el protagonista, últim exemplar d’una raça en extinció,
l'acció es desenvolupa en una cruïlla històrica, entre altres-, no exemptes de
sospites –la hipòtesi de plagi però ha quedat descartada per ambdues bandes
(veure Villalonga, Lampedusa i el «jo transcendent» de Giovanni Albertocchi). En paraules del mateix Villalonga:
«Quan, més de dotze anys després d'haver escrit Bearn, m'arribà Il Gattopardo, acabat d'aparèixer, vaig quedar veient visions. Insistesc: no crec que les dues obres s'assemblin; però jo descobria en el príncep de Lampedusa allò tan extraordinari que és un "germà de l'ànima". Un germà gran, naturalment. I un gran germà.»
Respecte a com s’havia de traduir l’expressió gattopardo del títol, com que en català no existeix
un equivalent clar, s’originà un debat epistolar
entre Llorenç Villalonga i l’editor de l'obra, el cèlebre Joan Sales –també editor
de Bearn i autor d’Incerta glòria. Sales proposà inicialment
l’expressió “gat mesquer”, expressió arrelada al Principat, tanmateix Villalonga la rebutjà tot seguit al considerar-la inaudita. Llavors l’escriptor mallorquí suggerí “llonzí”, argumentant filològicament la seva proposta amb la següent nota:
«A Mallorca “llonzí” és una paraula vulgar que segons el “Diccionari” de Moll deriva probablement de l’italià “llonza”, que significa linx o pantera. S’emplea per designar una mica en broma la rapidesa i astúcia felines. Mossèn Alcover, en les seves “Rondaies”, escriu: “s’hi tiraren damunt com un llonzí”.
El llonzí, igual que el gattopardo, potser zoològicament no existeix, però el poble balear, parent del sicilià –Àfrica és propera- se l’imagina com un felí semblant al linx. Llonzí és la forma popular i fantàstica de linx.
Supòs que Lampedusa no volgué designar baix el nom de gattopardo un animal molt concret, sinó un felí burlesc i fantàstic com el llonzí. Mai no parla del gattopardo rampant, com caldria en heràldica, sinó dansant. És el que J. Sales diu en la seva darrera carta: els prínceps no creuen en heràldica, o no la prenen molt seriosament.»
A pesar que no li desagradava la seva força
i sonoritat, Sales també rebutjà la proposta per anar massa enllà del
sentit original i tractar-se d’un localisme excessiu. Finalment es
posaren d’acord a través de la traducció francesa i el títol acabà essent
El Guepard.
 |
| Primera edició d'El Guepard publicada pel Club Editor (1962). |
El príncep i el felí. Una lectura de El Guepard. Miquel Pairolí. Pagès Editors (1996).
El Gatorpado. Wikipedia (2014).Bearn. Pròleg de l'autor (de la 1a Edició). Llorenç Villalonga. El Club dels Novel·listes. Club Editor (1961).Serval. Viquipèdia (2014).Giuseppe Tomasi di Lampedusa. Wikipedia (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada