LA BELLA I LA BÈSTIA
 |
| Il·lustració de Walter Crane (1874). |
La bella i la bèstia és un conte popular que
presenta múltiples variants arreu del territori europeu, tant en la
tradició oral com escrita. Actualment gaudeix d'una extraordinària
vigència mercès a les seves adaptacions cinematogràfiques -entre les
quals destaca la pel·lícula d'animació feta per Walt Disney-, musicals i obres de teatre.
Probablement
està basat o fortament influenciat en clàssics grecs com el mite d'Eros
i Psique, el mite d'Èdip o Les Metamorfosis de Luci Apuleu, una obra
del segle II coneguda també com L'ase d'or. Malgrat que la primera versió escrita publicada fou la de Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve (1740) -mèrit que també s'atribueix a Giovanni Francesco Straparola (1550)-, la que tingué més ressò fou una versió reduïda de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont (1756), model de la majoria de les adaptacions posteriors.
La
relació entre un monstre i una joveneta bella és comú en l’ideari
tradicional popular i no menys recurrent és la variant corresponent a la
substitució del monstre per un grotesc home “animalitzat”, sigui amb
deformitats –com al Fantasma de l’Òpera de Gaston Leroux de o Nostra Senyora de París de Victor Hugo- o amb trets bestials –com al mateix Josafat de Prudenci Bertrana.
NOSTRA SENYORA DE PARÍS
 |
| Il·lustració de la publicació original d'Azara Sirgo (1831). |
Nostra Senyora de París, també coneguda com El geperut de Notre-Damme, és una novel·la escrita pel francès Victor Hugo
l'any 1831. De la mateixa manera que en el cas del conte de La Bella i
la Bèstia, l'èxit de l'obra ha derivat en adaptacions al teatre i al
cinema -també Walt Disney en féu una pel·lícula de dibuixos animats.
El paral·lelisme entre aquesta novel·la i Josafat és òbvia: Quasimodo és un campaner esgarrat -geperut i sord-mut- que viu en la catedral de Notre-Dame de París i que s’enamora perdudament d'una bella gitana anomenda Esmeralda.
Ambdues obres comparteixen temàtiques -la lluita entre el bé i el mal,
la contraposició de la bellesa física amb la lletjor, etc.-, l'espai com
a protagonista principal -totes les accions rellevants tenen lloc a
l'interior d'una església- i l'ambient fosc i misteriós -que personifica l'estil gòtic-, entre altres.
RELATS D'EDGAR ALLAN POE
L'escriptor estatunidenc Edgar Allan Poe
(1809-1849) està considerat el pare del conte de terror psicològic per
la seva capacitat de creació d'ambients foscos, onírics i d'horror.
Autor de relats curts de diferents temàtiques, d'una qualitat tècnica
sense parangó, la seva obra més coneguda i genuïna és els contes gòtics o
de terror.
 |
| El cor delator il·lustrat per Harry Clarke (1919). |
Josafat beu directament de El pou i el pèndol, El cor
delator, El gat negre o La caiguda de la casa d'Usher, la catedral de Santa Maria de Girona està amarada de l'atmosfera macabra de Poe, les seves narracions esgarrifoses carregades de simbolisme ressonen dintre dels seus gruixuts murs.
La bella i la bèstia. Viquipèdia (2014).La Bella i la Bèstia. Wikipedia (2014).Mitología. Todos los mitos y leyendas del mundo. RBA Libros (2005).Nostra Senyora de París. Viquipèdia (2014).Nuestra Señora de París. Wikipedia (2014).Edgar Allan Poe. Viquipèdia (2014).Estudi preliminar de Josafat. Toni Sala. Educació 62 (2007).El cor delator. Viquipèdia (2014).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada