CIEN AÑOS DE SOLEDAD II: Macondo, l'epicentre

“[…] un callejón con un río en un extremo un corral para los muertos en el otro, […]”

Primera referència a Macondo a l'obra de Gabriel García Márquez. La hojarasca (1955).

“Macondo era entonces una aldea de veinte casa de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos.”

Primer cop que s'esmenta a Macondo a Cien años de soledad (1967).

Macondo, epicentre de l'univers novel·lesc de Gabriel García Márquez. Macondo, poble de paraules on conviuen natural i més enllà, realitat i ficció, miracles i ciència, sagrat i profà. Macondo, emplaçament amb ressonàncies bíbliques que s'estén fins al mite. Però, què és Macondo: una ubicació física, una noció literària o un somni embriagador? El mateix autor respon: “Macondo no es un lugar sino un estado de ánimo que le permite a uno ver lo que quiere y verlo como lo quiere”.

L'ORIGEN

L'any 1952 Gabriel García Márquez viatjà amb la seva mare, Luisa Santiaga Márquez Iguarán, a vendre la casa dels seus avis a Aracataca i es retrobà amb el passat: “El tren hizo una parada en una estación sin pueblo, y poco después pasó frente a la única finca bananera del camino, que tenía el nombre escrito en el portal: Macondo. Esta palabra me había llamado la atención desde los primeros viajes con mi abuelo, pero sólo de adulto descubrí que me gustaba su resonancia poética. Nunca se lo escuché a nadie ni me pregunté siquiera que significaba…”. Així doncs, la paraula Macondo prové d'una hisenda bananera ubicada a les rodalies del seu poble natal, Aracataca, llavors propietat de l'empresa nord-americana United Fruit Company.

L'autor especifica que “el nombre de Macondo lo había escuchado por primera vez como a los cinco años en el comisariato de la United Fruit Company” i que el mot “viene del África centro-oriental, de la lengua milenaria de los bantúes: macondo es […] el nombre del plátano o banano en dicha lengua y que los bantúes traducen como «alimento del diablo»”, més endavant passà a designar una espècie d'arbre (Cavanillesia platanifolia), de fusta molt apreciada a la regió i sotmès a sobreexplotació, un joc d'atzar de daus i, finalment, la finca bananera en qüestió, a causa de la presència de dos exemplars de l'arbre en la mateixa.

EL “CICLO DE MACONDO”

Gabriel García Márquez anomenà les seves primeres obres el “ciclo de Macondo”, un període que abraça des del seu conte primigeni La tercera resignación (1947) fins a Cien años de Soledad (1967), el punt àlgid i síntesi de les seves proses precedents.

Macondo està implícita o explícitament incorporada en totes les obres del cicle, esdevenint el seu lligam i punt de referència omnipresent. Cada obra comprèn un lapse limitat de la seva història: la novel·la La hojarasca (1955) i el conte Monólogo de Isabel viendo llover en Macondo (1955), on es mostra per primera volta Macondo, les novel·les El coronel no tiene quien le escriba (1958) i La mala hora (1961), que transcorren en un “pueblo” a prop de Macondo (fent-hi referència diverses vegades), la col·lecció de contes Los funerales de la Mamá Grande (1962), alguns dels quals transcorren a Macondo, i Cien años de soledad (1967), la novel·la que explica la història de la família Buendía a Macondo.

LA UBICACIÓ

La situació literària de Macondo es descriu en els primers capítols de Cien años de soledad:

Imatge extreta de l'article Macondo en el mapa del diari Público (2011).

Aracataca, el petit poble bananer colombià on nasqué i visqué Gabriel García Márquez fins als vuit anys a casa dels seus avis materns, inspirà majoritàriament Macondo. Tanmateix, seguint el rastre de la vida de l'autor, també cal considerar influències de ciutats colombianes com Barranquilla i Cartagena de Indias.

Imatge extreta de l'article Bienvenidos a Macondo del diari El País (2012).

Però l'essència de Macondo no es pot sentir fins que no es desvinculen aquestes ubicacions de la realitat objectiva. Macondo existeix, però no està enlloc.

ARACATACA I MACONDO

L'any 2006, l'alcalde d'Aracataca, Pedro Javier Sánchez Rueda, proposà una iniciativa per rebatejar el nom del poble a Aracataca-Macondo (o simplement Macondo), amb la finalitat de retre homenatge al seu veí més il·lustre i, de retruc, reactivar l'economia de la zona, enfonsada en la pobresa, mitjançant el turisme.

El referèndum no engrescà els habitants d'Aracataca i la mesura no fou aprovada: "Sólo votaron 3.600 personas de las 22.000 convocadas a las urnas y no alcanzamos el mínimo de 7.400 votos para que el ejercicio fuera legítimo", explicà l'alcalde decebut. Gabriel García Márquez, que considerava l'adopció del nom un disbarat, se n'alegrà.

Vivir para contarla. Gabriel García Márquez. Editorial Mondadori (2002).
Gabriel García Márquez: El viaje a la semilla. Dasso Saldívar, Editorial Alfaguara (1997).
Macondo. Viquipèdia (2013).
La realidad total de un pequeño pueblo inexistente. La Litera Literária (2009).
¿Qué es Macondo: lugar imaginario, árbol, pescado o tribu africana?. Penúltimas noticias (2012).
Gabriel García Márquez: El "ciclo de Macondo" I. Eva Lukavská. Etudes Romanes De Brno (1988).
Macondo en el mapa. Público (2011).
Bienvenidos a Macondo. El País (2012).
Arataca y Macondo. LiteraTerra (2006).