5 de gener de 2016

Kenzaburō Ōe



   1935
Nascut a Ose -actualment part de la ciutat d'Utxiko-, a la boscosa illa de Shikoku, al sud-est del Japó, fou el tercer de set germans d'una família tradicional samurai. Poc inclinat a la caòtica vida de Tòquio, visqué la infància i l'adolescència en un entorn rural que forjà el seu caràcter.

   1941-1945
La tragèdia col·lectiva originada arran la desfeta del seu país a la Segona Guerra Mundial, on morí el seu pare, marcà la seva vida i, conseqüentment, bona part de la seva obra.

   1954
Es traslladà a Tòquio per iniciar la seva formació universitària al Departament de Literatura Francesa, sota la tutela del Professor Kazuo Watanabe, especialista en Francois Rabelais.

   1958
Rebé el prestigiós Premi Akitagawa per la seva novel·la curta Shiiku -traduïda al català com La presa-, en la qual narra les seves vivències infantils.

   1963
Nasqué el seu primer i únic fill Hikari ('Llum'), amb una deformació cranial que generà una greu discapacitat mental. Aquest fet traumàtic esdevingué l'epicentre de la seva obra posterior.

   1964
Publicà la novel·la Kojinteki na taiken -traduïda al català com Una qüestió personal-, centrada en la tragèdia del seu fill discapacitat.

   1967
Publicà la novel·la Mannen gannen futtoboru -traduïda al castellà com El grito silencioso-, on aprofundeix en el seu infern existencial, i per la que guanyà el cobejat Premi Tanizaki.

   1994
Segon escriptor japonès a rebre el guardó -Yasunari Kawabata l'obtingué l'any 1968-, guanyà el Premi Nobel de Literatura “perquè amb la força poètica de la seva obra ha creat un món imaginari, en què la vida i el mite es condensen per a formar un quadre desconcertant dels problemes de l'ésser humà en els nostres dies”.

Kenzaburō Ōe. Viquipèdia (2016).
Kenzaburō Ōe. Wikipedia (2016).
Kenzaburo Oé gana el Nobel de Literatura. Ricardo Moreno. El País (1994).