 |
| 0 Clàssic Modern? / 1 Fluix / 2 Millorable 3 Bo / 4 Excel·lent / 5 Imprescindible |
Ha agradat...
La temàtica i context de l'obra, un retrat de diverses generacions de la burgesia barcelonina en plena dictadura franquista. La majoria de participants del club ha aprofitat per reviure el temps històric que emmarca la història explicant tota mena de comentaris enriquidors.
La proposta narrativa de Montserrat Roig, que, amb una prosa rica, detallista i incisiva i un estil efectiu -que assoleix, per exemple, amb la introducció dels diàlegs enmig del paràgraf sense cap separació-, dóna una fluïdesa sense treva al ritme de la història.
Algunes parts concretes de l'obra, especialment la simbologia al voltant de les mans i el jardí de la Patrícia, al començament de la segona part, i la detallada -i, fins i tot, escatològica- descripció de la boda de l'Encarna, a la cinquena part.
S’ha comentat...
La figura de Montserrat Roig, recordada
majoritàriament pels tertulians per la vessant política i la producció assagística i
periodística. També s'ha reivindicat el lloc de
l'escriptora barcelonina dins el panorama literari català contemporani.
L'excés
d'anàlisi de l'obra de Roig exclusivament des d'una òptica feminista i d’esquerres, a
pesar que no s'ha pogut evitar la temptació de titllar El temps de les
cireres com una crítica política de l'època des d'una veu femenina.
La tria d'una escola catòlica per a l'educació dels fills per part d'en Joan Miralpeix, un dels personatges més controvertits de l'obra, fet que ha
generat una interessant discussió entre els participants del club sobre
l'educació d'abans i d'avui.
Com en tots els clàssics moderns que hem llegit al club, la gran part autobiogràfica de l'obra.
No ha convençut…
El conjunt de l'obra, per manca de solidesa global, a causa d'un mal acoblament entre les diferents parts i la constant entrada i sortida de personatges de diferents temps històrics.
Les parts del llibre on Roig empra la prosa més detallista i descriptiva, han avorrit alguns tertulians.
El final del llibre, que no acaba d'arrodonir l'obra segons alguns participants del club.
No us perdeu…
Les altres novel·les que conformen la trilogia -o tetralogia- sobre la burgesia de l'Eixample barceloní, l'univers narratiu de Montserrat Roig: Ramona, adéu i L'hora violeta -i L'òpera quotidiana.
L'agulla daurada, una interessant mescla entre un llibre de viatges i una crònica
personal fruit d'un viatge de l'escriptora a Leningrad l'any 1980 per escriure
sobre el setge que patí la ciutat durant l'ocupació nazi.
La comparativa amb les obres de Mercè Rodoreda, amb qui Roig mantingué una estreta relació, personal i literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada