L’adaptació cinematogràfica del relat Els morts de James Joyce, realitzada per John Huston al llindar de la mort, The Dead
(doblada al català com a Els dublinesos i al castellà com a Dublineses),
ens ofereix una interessant lectura comparada que complementa i
enriqueix magistralment la narració de l’escriptor irlandès.
The Dead, dirigida per un octogenari John Huston i protagonitzada per la seva filla Anjelica Huston (Gretta Conroy) i Donal McCann (Gabriel Conroy),
s’estrenà pòstumament el 18 de desembre de 1987 als Estats Units
d’Amèrica. A més de rebre diferents guardons durant l’any 1988 –entre
els quals el Fotogramas de Plata a la millor pel·lícula estrangera-, fou nominada als Oscars al millor guió adaptat –per Tony Huston, fill també del director- i al millor vestuari.
Huston convertí la pel·lícula en el seu millor testament: dirigí la pel·lícula des d’una cadira de rodes i amb bombona d’oxigen –havia de veure les escenes en un monitor fora del plató de rodatge i parlava amb els actors mitjançant un micròfon- tan just abans de morir que no va poder ni veure-la muntada –morí d'un emfisema el 28 d'agost de 1987.
La versió és molt fidel al conte de Joyce i, tal com indica el seu guionista Tony Huston, només inclou algunes variacions respecte al text per adaptar-la al format cinematogràfic. Tant Joyce com Huston tracten de mostrar un estat de paràlisi: el primer de la seva societat i el segon de la seva mateixa vida. Huston respecta les descripcions ambientals de Joyce deixant en silenci els personatges enmig d’una música que ho inunda tot.
Els canvis més significatius de la pel·lícula respecte al llibre són la inclusió d’un nou personatge, Mr. Grace, que recita al bell mig de la vetllada un poema irlandès del segle VIII, Broken promises [‘Promeses trencades’] (de l'original en gaèlic Donal Óg, traduït a l'anglès per Lady Augusta Gregory), de temàtica amorosa desgraciada i de lluita de classes –Huston, com Joyce amb La noieta d’Aughrim, empra aquest recurs per a la projecció de la seva significança en la història-; i l’eliminació del desig sexual de Gabriel per Gretta a la part final del relat, centrant-se en el tema de la proximitat de la mort.
Huston convertí la pel·lícula en el seu millor testament: dirigí la pel·lícula des d’una cadira de rodes i amb bombona d’oxigen –havia de veure les escenes en un monitor fora del plató de rodatge i parlava amb els actors mitjançant un micròfon- tan just abans de morir que no va poder ni veure-la muntada –morí d'un emfisema el 28 d'agost de 1987.
La versió és molt fidel al conte de Joyce i, tal com indica el seu guionista Tony Huston, només inclou algunes variacions respecte al text per adaptar-la al format cinematogràfic. Tant Joyce com Huston tracten de mostrar un estat de paràlisi: el primer de la seva societat i el segon de la seva mateixa vida. Huston respecta les descripcions ambientals de Joyce deixant en silenci els personatges enmig d’una música que ho inunda tot.
Els canvis més significatius de la pel·lícula respecte al llibre són la inclusió d’un nou personatge, Mr. Grace, que recita al bell mig de la vetllada un poema irlandès del segle VIII, Broken promises [‘Promeses trencades’] (de l'original en gaèlic Donal Óg, traduït a l'anglès per Lady Augusta Gregory), de temàtica amorosa desgraciada i de lluita de classes –Huston, com Joyce amb La noieta d’Aughrim, empra aquest recurs per a la projecció de la seva significança en la història-; i l’eliminació del desig sexual de Gabriel per Gretta a la part final del relat, centrant-se en el tema de la proximitat de la mort.
Perquè llegir clàssics, avui. Laura Borràs. Ara Llibres (2011).
The Dead (1987 film). Viquipèdia (2013).
John Huston. Viquipèdia (2013).
Poem of the week: Donal Og by Lady Augusta Gregory. Carol Rumen's poem of the week. The Guardian (2010).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada