S’estima que, durant la seva vida, Franz Kafka cremà un noranta per cent de la seva obra.
L’any 1924, després del seva defunció -morí el 3 de juny de 1924 de tuberculosi amb quaranta anys-, es trobà una carta en el seu escriptori adreçada al seu amic íntim i marmessor literari Max Brod:
Estimat Max,
La meva última voluntat: Tot el que deixo darrere meu (és a dir, a les prestatgeries, còmoda, escriptori, tant a casa com a l'oficina o a qualsevol lloc, qualsevol cosa que puguis trobar), en forma de quaderns, manuscrits, cartes, pròpies i d'altra gent, esbossos i altres, ha d'ésser cremat sense llegir fins a l'última plana, així com tots els escrits meus o notes que ja tinguis tu o altra gent, a qui has de demanar en el meu nom. Les cartes que no t'han estat lliurades haurien almenys d'ésser fidelment cremades pels que les tenen.
Atentament,
Franz Kafka
Endemés Kafka tenia el desig que les seves obres ja publicades -cinc relats (La sentència, El fogoner, La metamorfosi, A la colònia penitenciària i El metge de poble) i un conte curt (Un artista de la fam)- no fossin reeditades mai més. Malgrat això i menys de dos mesos després, Brod signà un acord per a la
publicació pòstuma de les novel·les inèdites –i inacabades- de
Kafka: El procés (1925), El castell (1926) i El desaparegut o Amèrica
(1927). Mercès a aquesta kafkiana decisió, no exempta de polèmica -argumentà que li havia donat aquestes indicacions perquè
sabia que no les executaria, com sembla que li havia dit moltes vegades-, i als
esforços posteriors del mateix Brod, la literatura universal ha pogut fruir de
l'excepcional obra de l’escriptor praguès.
Després del formidable Els morts de James
Joyce, continuem el club Clàssics Moderns amb un altre relat curt –i un escriptor- que
també ha esdevingut peça fonamental en la literatura contemporània: La
metamorfosi (La transformació) de Franz Kafka. Una de les obres més angoixants i conegudes del segle XX, farcida de simbolisme, que, com sostenia Albert Camus, té la virtut de forçar el lector a una constant relectura. Vladímir Nabókov la considerava, sense embuts, la millor narració del segle XX:
La metamorfosi (La transformació)
Autor: Franz Kafka
Idioma original: Alemany
Títol original: Die Verwandlung
Data de publicació: octubre de 1915
Traductor: Heike van Lawick i Enric Sòria
"Fixeu-vos bé en l'estil de Kafka. En la seva claredat, en el seu to precís i formal, en l'acusat contrast amb el malson de la història. No hi ha metàfores poètiques que guarneixin aquesta història en blanc i negre. La nitidesa del seu estil subratlla la riquesa tenebrosa de la seva fantasia. Contrast i unitat, estil i substància, trama i forma, es troben, han assolit una cohesió perfecta."Som-hi, doncs.
La metamorfosi (La transformació)
Autor: Franz Kafka
Idioma original: Alemany
Títol original: Die Verwandlung
Data de publicació: octubre de 1915
Traductor: Heike van Lawick i Enric Sòria
FITXA INFORMATIVA PRÈVIA
Kafka's Last Trial. Elif Batuman. The New York Times (2010).
The Trial (Publisher's Note). Franz Kafka. Penguin Books (1953).
La transformació. Viquipèdia (2013).
Guia de lectura: La metamorfosi, de Franz Kafka. Pep Paré. Cruïlla.
Curso de literatura europea. Vladimir Nabokov. RBA (2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada