LA METAMORFOSI V: La tertúlia

De la mateixa manera que les altres tres novel·les ja llegides en el club, La metamorfosi de Franz Kafka ha convençut als tertulians, tanmateix cadascú amb els seus matisos: des de la senzilla, concisa i nítida escriptura del geni praguès, passant per la simbologia oculta de la prosa, fins a la inquietant i angoixant atmosfera que envolta el relat.

Però no tot són flors i violes i també hi ha hagut alguns participants del club que no els hi ha fet gens el pes la història, ja que no els ha semblat creïble la transformació d'en Gregor en un insecte monstruós i han adoptat una postura distant respecte el text, encotillant-lo de bell antuvi dins del gènere fantàstic. Arran d'això s'ha parlat sobre a quin moviment literari pertany el text: la majoria de participants han considerat que es tractava d'una metàfora existencial en un món realista, és a dir, una al·legoria, on la transformació d'en Gregor en un insecte monstruós no passa d'ésser un símbol més -tothom estava d'acord en que no és pas casualitat que Kafka escollis precisament un escarabat. En la mateixa línia s'ha comentat els efectes devastadors de la cèlebre i fantàstica primera frase del text -Kafka està considerat un mestre en l'art d'iniciar un text-, on s'anuncia la irreversible situació del protagonista, car amb poques paraules i mínims elements aporta una tensió màxima, deixant el lector comós de cap a peus. Relacionat amb aquest fet, també s'ha recordat la transcendental importància de la coberta i traducció, tant del títol com el text, i els efectes erronis que poden infondre al relat.

Després de parlar de l'inici s'ha continuat amb el final, platejant-se la següent pregunta: es tracta d'un llibre amb final feliç? Doncs tothom ha estat d’acord en afirmar que per la resta de familiar d'en Gregor sí. Així doncs, un cop centrats en una situació tan extrema com irreversible, s'han examinat detalladament la evolució i les relacions entre els diferents membres de la família Samsa durant el relat:

• Gregor, el protagonista, es troba forçat a reconstruir la seva identitat i mostra una desintegració física progressiva. Per altra banda, el continu desassossec psicològic de Gregor ha fet estralls en alguns tertulians, fins al punt d'alterar els nervis de més d'un amb la seva submissió i sacrifici envers la família.
• Grete, l'antagonista, malgrat semblar que al principi sigui l'única que se n'ocupa de Gregor, el traeix i s'aprofita de la situació per acabar esdevenint la més despietada, passant d'una nena sense responsabilitats a una dona a la flor de la vida en disposició de buscar marit.
• El pare, autoritari i despietat, té una relació difícil amb Gregor. Es tracta d'un personatge que juga un paper important i també evoluciona durant la narració: passa d'ésser un vell baix i decrèpit, sense suc ni bruc, a un personatge alt i autoritari que remena les cireres.
• La mare de Gregor, en canvi, sembla un personatge més pla, malgrat tàcitament consent la humiliació del seu fill, sempre té un comportament pietós i compassiu.

També es va observar que la desintegració física de Gregor és paral·lela a la desintegració ètica de la resta de la família: un insecte amb consciència humana se sacrifica per una família d'humans amb consciència d'insecte.

Durant la tertúlia també hi ha hagut temps per un portar a terme un maridatge entre literatura i música. S'ha escoltat un parell de peces de Kafka-Fragmente (1985-1986) de György Kurtág, un compositor hongarès de música clàssica contemporània especialista en musicalització de textos literaris. El compositor, amb una soprano i un violí, aconsegueix transportar l'oient a un món kafkià. Aquí el teniu complet:

 

Tot seguit es van comentar algunes de les múltiples interpretacions del relat. En primer lloc es van esmentar les clares referències del text a la mateixa vida de l’escriptor –idèntica estructura familiar, mateixos espais, mateixes relacions i vincles entre els diferents personatges, etc.-, el text és ben bé podria entendre com una al·legoria textual dels desassossecs de Kafka en el si de la família. També es va interpretar el text com a una crítica a la farsa de la família burgesa emergent de finals del segle XIX i principis del segle XX, com a una descripció de l’ofec econòmic i laboral de l’època, com a una al·legoria sobre la llibertat individual enfront del poder o l’autoritat –tant en l'àmbit familiar, laboral com estatal-, com a una descripció de soledat i aïllament de l’ambient de producció literària de principis de segle XX, i com a una crítica cínica i escèptica a l’optimisme burgès basat en el progrés, els avenços científics i el capitalisme. Per tancar aquest bloc també es van indicar diferents referències religioses del text, com la poma del pecat original i el sacrifici per culpabilitat.

Per finalitzar, s’ha parlat de la resta d’obres de Kafka: el conjunt de relats curts que va publicar en vida i les tres novel·les publicades pòstumament (i sobre si realment tenia la seva voluntat no publicar-les). La tertúlia s’ha clos comentant les traces kafkianes de diferents contes de literatura catalana: La salamandra de Mercè Rodoreda, El desert de Pere Calders o Gregor de Quim Monzó.

La salamandra de Mercè Rodoreda

LA METAMORFOSI IV: El número 3

Segons la tradició mística jueva el número 1 simbolitza unitat, acord, simplicitat. El número 2 simbolitza dualitat, tensió i complexitat. El número 3 simbolitza completesa i estabilitat, l'harmonia que inclou i sintetitza els dos oposats. Des del punt de vista de la càbala -conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, desenvolupades en el judaisme-, el 3 és el número de la pau i de la integració.

El número 3 té un important paper en La metamorfosi de Franz Kafka. Rere una història aparentment absurda i mancada de sentit, l'escriptor jueu ens amaga una estructura equilibrada i lògica dividida en 3 parts de dimensions regulars:

1. La primera part s’inicia amb la transformació de l’home en un insecte monstruós i acaba amb la ferida al cos de Gregor, la humiliació.
2. La segona part suposa l’assumpció de la natura animal de Gregor i acaba amb la greu ferida que li provoca la poma llançada pel pare, augmenta la humiliació.
3. La tercera part se centra en el desgast econòmic i emotiu de la família i acaba amb la mort per inanició de Gregor.

Més enllà de la clàssica divisió plantejament, nus i desenllaç, l’autor basteix tres actes propis de la tragèdia grega: crea un crescendo narratiu i simbòlic amb un joc de clímaxs progressius i amplificadors. Aquest fet queda palès en l'estructura triada lògica aristotèlica de tesi (transformació), antítesi (reacció) i síntesi (indiferència i decés). També, a la manera de la tragèdia de Sòfocles, Kafka sotmet a Gregor (Èdip) a un destí fatal (sacrifici de l’heroi) que acaba amb l’alliberament de la seva família (poble de Tebes).

A més d'aquesta estructura tripartida, el relat està farcit de trios: l'habitació de Gregor té 3 portes, la família Samsa consta de 3 membres, Gregor surt 3 vegades de la seva cambra -una en cadascuna de les 3 parts-, apareixen 3 criades durant la narració, hi ha 3 hostes (amb barba els 3) i els 3 Samsa escriuen 3 cartes.

Avisa Vladímir Nabókov en el seu estudi de l'obra que no s'ha d'exagerar el valor dels símbols -indica que “es poden trobar multitud de símbols estúpids en els enfocaments psicoanalític i mitològic de l'obra de Kafka, en una barreja elegant de mite i sexe que tan atractiva resulta a les mentalitats mediocres”- i que mai aquest ha de prevaldre sobre la vida formosa i ardent. L'àcid escriptor russoestatunidenc dóna al número 3 un significat tècnic:

«La trinitat, el trio, la tríada, el tríptic són formes naturals de l'art, com, suposem, en el quadre de les tres edats de la vida o de qualsevol altre motiu triple. El vocable tríptic significa quadre o relleu executat en tres compartiments contigus; i aquest és exactament l'efecte que Kafka ateny, per exemple, amb les tres habitacions del principi del relat: la sala d'estar, el dormitori de Gregor i l'habitació de la germana, amb Gregor a la peça central. Endemés, l'esquema triple suggereix els tres actes d'una obra de teatre. Per últim s'ha de resaltar que la fantasia de Kafka té una marcada tendència lògica i res caracteritza més la lògica que la tríada de tesi, antítesi i síntesi. De manera que limitem el símbol kafkià del tres a la seva significació estètica i lògica, i deixem a un costat tots aquells mites que els mitòlegs llegeixen a la seva obra.»

On the Meaning of Three. Eliezer Posner. chabad.org (2014).
càbala. diccionari.cat (2014).
Guia de lectura: La metamorfosi, de Franz Kafka. Pep Paré. Cruïlla.
Curso de literatura europea. Vladimir Nabokov. RBA (2012).

LA METAMORFOSI III: Sobre la traducció

«La metamorfosi està mal traduïda. Tant el títol com el text.»

                                                                                                                  Jordi Llovet

Així de contundent es mostra el professor universitari retirat, traductor i crític Jordi Llovet, especialista en Franz Kafka i traductor de les seves obres al català i al castellà. Però comencem pel començament, ¿com es tradueix el títol:

La metamorfosi o La transformació?

«Yo traduje el libro de cuentos cuyo primer título es La transformación, y nunca supe por qué a todos les dio por ponerle La metamorfosis. Es un disparate, yo no sé a quién se le ocurrió traducir así esa palabra del más sencillo alemán. Cuando trabajé con la obra el editor insistió en dejarla así porque ya se había hecho famosa y se la vinculaba a Kafka.»

           Jorge Luis Borges       

La traducció al català de Die Verwandlung, el títol de l’obra en la seva llengua original, és La transformació. El mot corrent alemany Verwandlung significa transformació, canvi de forma, mutació de l’aspecte exterior; sense implicar cap canvi especial. La traducció del títol és més que rellevant pel sentit que dóna a la història: el correcte imbueix al relat un caràcter modern, domèstic i biogràfic; molt allunyat de l’arcaic, fantasiós i mitològic que infon La metamorfosi. Aquest darrera paraula, metamorfosi, –la llengua alemanya empra en aquest cas el mot d’origen grec Metamorphose-, molt emprada avui en dia, s’associa a les obres fabuloses i fantàstiques de la literatura clàssica grega i llatina –més concretament a Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi-, on es descriu la realitat mitjançant la simbologia sobrenatural.

Així doncs, l’elecció editorial de traduir el títol de la novel·la com a La metamorfosi –un fet totalment establert i només justificat per raons comercials- pot confondre al lector: la narració no pertany al gènere fantàstic, es tracta d’una obra absolutament realista, exceptuant només la transformació –sí, transformació!- de Gregor Samsa en despertar-se -fet que no implica que no amagui una bomba de rellotgeria simbòlica en el seu fur intern.

Pel que fa a la traducció del relat, la dificultat més gran és que Kafka sovint emprà una característica específica de la llengua alemanya: l’ús seguit d’una llarga tirallonga de frases subordinades que requereixen la ubicació del verb al final de les mateixes. Aquesta característica permet la construcció de frases de dimensions immenses amb un impacte inesperat just abans de la seva finalització, focalitzant tota l’atenció i fent un gir a la seva significança. Aquestes construccions no són directament traduïbles a altres idiomes, dificultant la tasca del traductor –al que se li demana crear un efecte, com a mínim, equivalent al text original amb una estructura totalment diferent. L’exemple paradigmàtic el trobem a la cèlebre primera frase del text, on verwandelt, la darrera paraula, indica transformació:

«Als Gregor Samsa eines Morgens aus unruhigen Träumen erwachte, fand er sich in seinem Bett zu einem ungeheuren Ungeziefer verwandelt.»

«Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.»

«Al despertar Gregorio Samsa una mañana, tras un sueño intranquilo, encontróse en su cama convertido en un monstruoso insecto.»

«As Gregor Samsa awoke one morning from uneasy dreams, he found himself transformed in his bed into a gigantic insect-like creature.»

Un altre aspecte a tenir en compte és la traducció dels temps verbals, particularment del Präteritum alemany, que pot traduir-se per diverses formes verbals depenent de diferents factors. Aquest fet pot esdevenir complex, car no sempre està lligat a paràmetres lingüístics, sinó a la interpretació personal del traductor i a l’efecte que vol infondre en el text. En aquest cas, Jordi Llovet tria les formes verbals de pretèrit en forma perifràstica i no simple, pel fet que aquestes darreres sonen arcaiques, impròpies de la modernitat literària de Kafka. En la mateixa línia, aquest traductor elimina la majoria de cultismes i de formes gramaticals encarcarades que no escauen per res a l’estil planer i senzill de Kafka.

Un darrer escull del traductor és com tractar l’ús intencional de Kafka de certs termes ambigus o de paraules amb diversos significats. Això ja ho hem pogut tastar en el cas de l’insecte monstruós: Ungeziefer es pot traduir com a insecte, tanmateix no es tracta d’una traducció acurada, ja que també es pot traduir col·loquialment com a bestiola (i, com vàrem veure a l'entrada anterior, també l'han arribat a traduir com a cuca, centpeus, llagosta, etc.). Per acabar-ho d’adobar, Ungeziefer també denota un sentit de separació entre un mateix i el seu entorn –es tracta d’un ésser brut que ha d’ésser isolat.

Per poder copsar algunes d’aquestes dificultats –sense cap rigorositat-, podem comparar el primer paràgraf d'algunes de les traduccions fetes a la nostra llengua:

«Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d'uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós. Estava gitat d’esquena, dura com una closa ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. Al capdamunt, a punt d’esvarar-se’n del tot avall, el cobertor s’hi aguantava a males penes. Una multitud de cames, llastimosament fines en comparació amb la resta del cos, li espurnejaven davant dels ulls, desvalgudes.»

Traducció de Heike van Lawic i Enric Sòria. Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1989).

«Un matí que en Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Jeia de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, aixecant una mica el cap, podia veure's un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual amb penes i treballs s'aguantava el cobrellit, a punt d'acabar de lliscar fins a terra. Les seves múltiples potes, llastimosament primes en comparació amb les seves proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.»

Traducció de Joan Fontcuberta. Quaderns Crema (2000).

«Un matí que Gregor Samsa es va despertar d'uns somnis agitats, es va trobar metamorfosat en una bestiola monstruosa. Jeia al llit d'esquena, que era dura com una cuirassa, i si alçava una mica el cap, es veia el ventre bombat, de color marró i solcat d'unes durícies arquejades, al capdamunt del qual l'edredó amb prou feines s'aguantava encara, a punt de llenegar del tot a terra. Un munt de potes, llastimosament esmerlides en comparació al gruix normal de les seves cames, li bellugaven davant dels ulls, desvalgudes.»

Traducció de Carme Gala. Columna Jove (2001).

«Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l'esquena dura, com una closca, i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, amb prou feines s'aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb la grandària habitual de Samsa, s'agitaven indefenses davant els seus ulls.»

Traducció de Jordi Llovet. Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2000).

Quina us fa més el pes?

'La metamorfosis' fue mal traducida. Ignacio Vidal-Folch. El País (1999).
La transformació (La metamorfosi). Franz Kafka (Introducció i traducció de Jordi Llovet). Editorial Proa (2000).
Los traductores de La Metamorfosis. Nina Melero. Hieronymus Complutensis Núm 12. (2005).
The Metamorphosis. Wikipedia (2014).
La metamorfosi. Franz Kafka (Traducció i notes de Heike van Lawic i Enric Sòria). Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1989).
Narracions. Franz Kafka (Traducció de Joan Fontcuberta). Quaderns Crema (2000).
La metamorfosi. Franz Kafka. (Traducció i pròleg de Jordi Llovet). Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2000).
La metamorfosi. Franz Kafka (Traducció de Carme Gala). Grup Editorial 62. Col·lecció Columna Jove (2001).

LA METAMORFOSI II: Un insecte mostruós.

«Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d’uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós.»

Franz Kafka, preocupat per l’aparició d’un insecte monstruós a la il·lustració de la coberta de La metamorfosi, es dirigí al seu editor, Kurt Wolff, en la següent carta el 25 d'octubre de 1915, just abans de la seva publicació:

Estimat Senyor,

Vostè em va escriure últimament que Ottomar Starke realitzaria la il·lustració per a  la coberta de La Metamorfosi. Ara bé, pel que conec de l'estil d'aquest artista des de Napoleó, he tingut un petit ensurt, possiblement innecessari. Resulta que se m'ha acudit, atès que Starke serà l'il·lustrador, que potser vulgui dibuixar l'insecte. Això no, si us plau, això no! No es tracta de limitar-lo, tanmateix només faig aquesta petició des del meu evident millor coneixement de la història. L'insecte no ha de ser dibuixat. Ni tan sols no ha de ser mostrat des de lluny. Potser aquesta intenció no existeix i el meu ensurt pot ser descartat amb un somriure -molt millor. Però jo li estaria molt agraït si li comuniqués la meva sol·licitud i la fes més emfàtica. Si jo mateix pogués proposar algun tema per a la il·lustració, escolliria temes com: els pares i l'apoderat davant la porta tancada, o, encara millor, els pares i la germana en l'habitació fortament il·luminada, mentre la porta que dóna a l'obscura cambra del costat es troba oberta.

Una salutació cordial, atentament, Franz Kafka.

Finalment l’editorial i Ottomar Starke, un il·lustrador de ressò a l'època, respectaren el desig de l'escriptor praguès i presentaren la següent coberta:

Però la preocupació de Kafka no era en va i, de la mateixa manera que Max Brod ignorà la seva darrera voluntat en relació al destí final de la totalitat de la seva obra, en incomptables edicions posteriors de la novel·la un insecte monstruós ha centrat la imatge de la coberta:

«Estava gitat d’esquena, dura com una closa ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. Al capdamunt, a punt d’esvarar-se’n del tot avall, el cobertor s’hi aguantava a males penes. Una multitud de cames, llastimosament fines en comparació amb la resta del cos, li espurnejaven davant dels ulls, desvalgudes.»

Malgrat l’acurada descripció, Kafka evita mencionar, en la narració, la naturalesa de l’insecte en qüestió. Però de quina espècie d'insecte es tracta? De la mateixa manera que observem a les diferents cobertes de la imatge anterior, diversos traductors i crítics experts han considerat tota mena de bestioles: cuques, escarabats, llagostes, centpeus, entre altres.

Vladímir Nabókov, un dels grans escriptors del segle XX -autor de la cèlebre i polèmica Lolita (1955)- i destacat entomòleg -especialitzat en l'estudi de les papallones-, en féu un estudi exhaustiu. En primer lloc, suposà que Gregor té sis potes -un home que es desperta jaient d'esquena i descobreix sis potes agitant-se indefenses en l'aire es poden considerar "una multitud"- i que es tracta d'un insecte. La qüestió és: quin insecte?

«Els comentaristes diuen que una cuca; però això, per descomptat, no té sentit. La cuca és un insecte pla de potes grosses, i Gregor és tot menys pla: és convex per les dues cares, l'abdominal i la dorsal, i les seves potes són petites. S'assembla a una cuca només en l'aspecte: en el seu color marró. A part d'això, té un tremend ventre convex, dividit en dos segments, amb l'esquena dura i bombada que suggereix uns èlitres. En els escarabats, aquests èlitres ocultaven unes fines aletes que poden desplegar-se i transportar l'escarabat per quilòmetres i quilòmetres en maldestre vol. Malgrat que sembli estrany, l'escarabat Gregor no arriba a descobrir que té ales sota la closca [...] Endemés, posseeix fortes mandíbules. Empra aquests òrgans per donar-se la volta a la clau en el pany, ert sobre les seves potes del darrere, sobre el tercer parell (un fort parell de potes), el que ens dóna una idea de la longitud del seu cos: gairebé un metre. En el transcurs del relat, s'acostuma de mica en mica a emprar els seus nous apèndixs: les seves potes i les seves antenes. Aquest escarabat marró, convex, de la mida d'un gos, és ample. Jo l'imaginaria així:

En el text original en alemany la vella assistència l'anomena Mistkäfer, «escarabat piloter». És evident que la bona dona afegeix l'epítet amb intencions amistoses. Tècnicament, no és un escarabat piloter. És només un escarabat gros (he d'afegir que ni Gregor ni Kafka ho veuen amb excessiva claredat).»

Així doncs, per què Kafka expressa una gran preocupació perquè Gregor Samsa no aparegui representat? Per què no volia la il·lustració d'un insecte monstruós a la coberta? Doncs perquè la natura de l’insecte és absolutament irrellevant en el sentit del relat, una mera anècdota; la importància de l’al·legoria rau en el mateix procés de canvi, de transformació, de Gregor Samsa, un individu, envers la societat que l’envolta.

La metamorfosi. Franz Kafka. Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1996).
Letters to Friends, Family and Editors. Franz Kafka. Schocken Bokks (1977).
Propostes de treball d'Abraham Mohino i Balet, La metamorfosi. Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2012).
Guia de lectura: La metamorfosi, de Franz Kafka. Pep Paré. Cruïlla.
Vladímir Nabókov. Viquipèdia (2013).
Curso de literatura europea. Vladimir Nabokov. RBA (2012).

LA METAMORFOSI I: Presentació i material de suport

S’estima que, durant la seva vida, Franz Kafka cremà un noranta per cent de la seva obra. L’any 1924, després del seva defunció  -morí el 3 de juny de 1924 de tuberculosi amb quaranta anys-, es trobà una carta en el seu escriptori adreçada al seu amic íntim i marmessor literari Max Brod:

Estimat Max,

La meva última voluntat: Tot el que deixo darrere meu (és a dir, a les prestatgeries, còmoda, escriptori, tant a casa com a l'oficina o a qualsevol lloc, qualsevol cosa que puguis trobar), en forma de quaderns, manuscrits, cartes, pròpies i d'altra gent, esbossos i altres, ha d'ésser cremat sense llegir fins a l'última plana, així com tots els escrits meus o notes que ja tinguis tu o altra gent, a qui has de demanar en el meu nom. Les cartes que no t'han estat lliurades haurien almenys d'ésser fidelment cremades pels que les tenen.

Atentament,
Franz Kafka

Endemés Kafka tenia el desig que les seves obres ja publicades -cinc relats (La sentència, El fogoner, La metamorfosi, A la colònia penitenciària i El metge de poble) i un conte curt (Un artista de la fam)- no fossin reeditades mai més. Malgrat això i menys de dos mesos després, Brod signà un acord per a la publicació pòstuma de les novel·les inèdites –i inacabades- de Kafka: El procés (1925), El castell (1926) i El desaparegut o Amèrica (1927). Mercès a aquesta kafkiana decisió, no exempta de polèmica -argumentà que li havia donat aquestes indicacions perquè sabia que no les executaria, com sembla que li havia dit moltes vegades-, i als esforços posteriors del mateix Brod, la literatura universal ha pogut fruir de l'excepcional obra de l’escriptor praguès.

Després del formidable Els morts de James Joyce, continuem el club Clàssics Moderns amb un altre relat curt –i un escriptor- que també ha esdevingut peça fonamental en la literatura contemporània: La metamorfosi (La transformació) de Franz Kafka. Una de les obres més angoixants i conegudes del segle XX, farcida de simbolisme, que, com sostenia Albert Camus, té la virtut de forçar el lector a una constant relectura. Vladímir Nabókov la considerava, sense embuts, la millor narració del segle XX:

"Fixeu-vos bé en l'estil de Kafka. En la seva claredat, en el seu to precís i formal, en l'acusat contrast amb el malson de la història. No hi ha metàfores poètiques que guarneixin aquesta història en blanc i negre. La nitidesa del seu estil subratlla la riquesa tenebrosa de la seva fantasia. Contrast i unitat, estil i substància, trama i forma, es troben, han assolit una cohesió perfecta."

Som-hi, doncs.

La metamorfosi (La transformació)
Autor: Franz Kafka
Idioma original: Alemany
Títol original: Die Verwandlung
Data de publicació: octubre de 1915
Traductor: Heike van Lawick i Enric Sòria

FITXA INFORMATIVA PRÈVIA

Kafka's Last Trial. Elif Batuman. The New York Times (2010).
The Trial (Publisher's Note). Franz Kafka. Penguin Books (1953).
La transformació. Viquipèdia (2013).
Guia de lectura: La metamorfosi, de Franz Kafka. Pep Paré. Cruïlla.
Curso de literatura europea. Vladimir Nabokov. RBA (2012).