LA METAMORFOSI II: Un insecte mostruós.

«Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d’uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós.»

Franz Kafka, preocupat per l’aparició d’un insecte monstruós a la il·lustració de la coberta de La metamorfosi, es dirigí al seu editor, Kurt Wolff, en la següent carta el 25 d'octubre de 1915, just abans de la seva publicació:

Estimat Senyor,

Vostè em va escriure últimament que Ottomar Starke realitzaria la il·lustració per a  la coberta de La Metamorfosi. Ara bé, pel que conec de l'estil d'aquest artista des de Napoleó, he tingut un petit ensurt, possiblement innecessari. Resulta que se m'ha acudit, atès que Starke serà l'il·lustrador, que potser vulgui dibuixar l'insecte. Això no, si us plau, això no! No es tracta de limitar-lo, tanmateix només faig aquesta petició des del meu evident millor coneixement de la història. L'insecte no ha de ser dibuixat. Ni tan sols no ha de ser mostrat des de lluny. Potser aquesta intenció no existeix i el meu ensurt pot ser descartat amb un somriure -molt millor. Però jo li estaria molt agraït si li comuniqués la meva sol·licitud i la fes més emfàtica. Si jo mateix pogués proposar algun tema per a la il·lustració, escolliria temes com: els pares i l'apoderat davant la porta tancada, o, encara millor, els pares i la germana en l'habitació fortament il·luminada, mentre la porta que dóna a l'obscura cambra del costat es troba oberta.

Una salutació cordial, atentament, Franz Kafka.

Finalment l’editorial i Ottomar Starke, un il·lustrador de ressò a l'època, respectaren el desig de l'escriptor praguès i presentaren la següent coberta:

Però la preocupació de Kafka no era en va i, de la mateixa manera que Max Brod ignorà la seva darrera voluntat en relació al destí final de la totalitat de la seva obra, en incomptables edicions posteriors de la novel·la un insecte monstruós ha centrat la imatge de la coberta:

«Estava gitat d’esquena, dura com una closa ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. Al capdamunt, a punt d’esvarar-se’n del tot avall, el cobertor s’hi aguantava a males penes. Una multitud de cames, llastimosament fines en comparació amb la resta del cos, li espurnejaven davant dels ulls, desvalgudes.»

Malgrat l’acurada descripció, Kafka evita mencionar, en la narració, la naturalesa de l’insecte en qüestió. Però de quina espècie d'insecte es tracta? De la mateixa manera que observem a les diferents cobertes de la imatge anterior, diversos traductors i crítics experts han considerat tota mena de bestioles: cuques, escarabats, llagostes, centpeus, entre altres.

Vladímir Nabókov, un dels grans escriptors del segle XX -autor de la cèlebre i polèmica Lolita (1955)- i destacat entomòleg -especialitzat en l'estudi de les papallones-, en féu un estudi exhaustiu. En primer lloc, suposà que Gregor té sis potes -un home que es desperta jaient d'esquena i descobreix sis potes agitant-se indefenses en l'aire es poden considerar "una multitud"- i que es tracta d'un insecte. La qüestió és: quin insecte?

«Els comentaristes diuen que una cuca; però això, per descomptat, no té sentit. La cuca és un insecte pla de potes grosses, i Gregor és tot menys pla: és convex per les dues cares, l'abdominal i la dorsal, i les seves potes són petites. S'assembla a una cuca només en l'aspecte: en el seu color marró. A part d'això, té un tremend ventre convex, dividit en dos segments, amb l'esquena dura i bombada que suggereix uns èlitres. En els escarabats, aquests èlitres ocultaven unes fines aletes que poden desplegar-se i transportar l'escarabat per quilòmetres i quilòmetres en maldestre vol. Malgrat que sembli estrany, l'escarabat Gregor no arriba a descobrir que té ales sota la closca [...] Endemés, posseeix fortes mandíbules. Empra aquests òrgans per donar-se la volta a la clau en el pany, ert sobre les seves potes del darrere, sobre el tercer parell (un fort parell de potes), el que ens dóna una idea de la longitud del seu cos: gairebé un metre. En el transcurs del relat, s'acostuma de mica en mica a emprar els seus nous apèndixs: les seves potes i les seves antenes. Aquest escarabat marró, convex, de la mida d'un gos, és ample. Jo l'imaginaria així:

En el text original en alemany la vella assistència l'anomena Mistkäfer, «escarabat piloter». És evident que la bona dona afegeix l'epítet amb intencions amistoses. Tècnicament, no és un escarabat piloter. És només un escarabat gros (he d'afegir que ni Gregor ni Kafka ho veuen amb excessiva claredat).»

Així doncs, per què Kafka expressa una gran preocupació perquè Gregor Samsa no aparegui representat? Per què no volia la il·lustració d'un insecte monstruós a la coberta? Doncs perquè la natura de l’insecte és absolutament irrellevant en el sentit del relat, una mera anècdota; la importància de l’al·legoria rau en el mateix procés de canvi, de transformació, de Gregor Samsa, un individu, envers la societat que l’envolta.

La metamorfosi. Franz Kafka. Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1996).
Letters to Friends, Family and Editors. Franz Kafka. Schocken Bokks (1977).
Propostes de treball d'Abraham Mohino i Balet, La metamorfosi. Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2012).
Guia de lectura: La metamorfosi, de Franz Kafka. Pep Paré. Cruïlla.
Vladímir Nabókov. Viquipèdia (2013).
Curso de literatura europea. Vladimir Nabokov. RBA (2012).