«La metamorfosi està mal traduïda. Tant el títol com el text.»Jordi Llovet
Així de contundent es mostra el professor universitari retirat, traductor i crític Jordi Llovet, especialista en Franz Kafka i traductor de les seves obres al català i al castellà. Però comencem pel començament, ¿com es tradueix el títol:
La metamorfosi o La transformació?
«Yo traduje el libro de cuentos cuyo primer título es La transformación, y nunca supe por qué a todos les dio por ponerle La metamorfosis. Es un disparate, yo no sé a quién se le ocurrió traducir así esa palabra del más sencillo alemán. Cuando trabajé con la obra el editor insistió en dejarla así porque ya se había hecho famosa y se la vinculaba a Kafka.»Jorge Luis Borges
La traducció al català de Die Verwandlung, el títol de l’obra en la seva llengua original, és La transformació. El mot corrent alemany Verwandlung significa transformació, canvi de forma, mutació de l’aspecte exterior; sense implicar cap canvi especial. La traducció del títol és més que rellevant pel sentit que dóna a la història: el correcte imbueix al relat un caràcter modern, domèstic i biogràfic; molt allunyat de l’arcaic, fantasiós i mitològic que infon La metamorfosi. Aquest darrera paraula, metamorfosi, –la llengua alemanya empra en aquest cas el mot d’origen grec Metamorphose-, molt emprada avui en dia, s’associa a les obres fabuloses i fantàstiques de la literatura clàssica grega i llatina –més concretament a Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi-, on es descriu la realitat mitjançant la simbologia sobrenatural.
Així doncs, l’elecció editorial de traduir el títol de la novel·la com a La metamorfosi –un fet totalment establert i només justificat per raons comercials- pot confondre al lector: la narració no pertany al gènere fantàstic, es tracta d’una obra absolutament realista, exceptuant només la transformació –sí, transformació!- de Gregor Samsa en despertar-se -fet que no implica que no amagui una bomba de rellotgeria simbòlica en el seu fur intern.
Pel que fa a la traducció del relat, la dificultat més gran és que Kafka sovint emprà una característica específica de la llengua alemanya: l’ús seguit d’una llarga tirallonga de frases subordinades que requereixen la ubicació del verb al final de les mateixes. Aquesta característica permet la construcció de frases de dimensions immenses amb un impacte inesperat just abans de la seva finalització, focalitzant tota l’atenció i fent un gir a la seva significança. Aquestes construccions no són directament traduïbles a altres idiomes, dificultant la tasca del traductor –al que se li demana crear un efecte, com a mínim, equivalent al text original amb una estructura totalment diferent. L’exemple paradigmàtic el trobem a la cèlebre primera frase del text, on verwandelt, la darrera paraula, indica transformació:
«Als Gregor Samsa eines Morgens aus unruhigen Träumen erwachte, fand er sich in seinem Bett zu einem ungeheuren Ungeziefer verwandelt.»«Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.»«Al despertar Gregorio Samsa una mañana, tras un sueño intranquilo, encontróse en su cama convertido en un monstruoso insecto.»«As Gregor Samsa awoke one morning from uneasy dreams, he found himself transformed in his bed into a gigantic insect-like creature.»
Un altre aspecte a tenir en compte és la traducció dels temps verbals, particularment del Präteritum alemany, que pot traduir-se per diverses formes verbals depenent de diferents factors. Aquest fet pot esdevenir complex, car no sempre està lligat a paràmetres lingüístics, sinó a la interpretació personal del traductor i a l’efecte que vol infondre en el text. En aquest cas, Jordi Llovet tria les formes verbals de pretèrit en forma perifràstica i no simple, pel fet que aquestes darreres sonen arcaiques, impròpies de la modernitat literària de Kafka. En la mateixa línia, aquest traductor elimina la majoria de cultismes i de formes gramaticals encarcarades que no escauen per res a l’estil planer i senzill de Kafka.
Un darrer escull del traductor és com tractar l’ús intencional de Kafka de certs termes ambigus o de paraules amb diversos significats. Això ja ho hem pogut tastar en el cas de l’insecte monstruós: Ungeziefer es pot traduir com a insecte, tanmateix no es tracta d’una traducció acurada, ja que també es pot traduir col·loquialment com a bestiola (i, com vàrem veure a l'entrada anterior, també l'han arribat a traduir com a cuca, centpeus, llagosta, etc.). Per acabar-ho d’adobar, Ungeziefer també denota un sentit de separació entre un mateix i el seu entorn –es tracta d’un ésser brut que ha d’ésser isolat.
Per poder copsar algunes d’aquestes dificultats –sense cap rigorositat-, podem comparar el primer paràgraf d'algunes de les traduccions fetes a la nostra llengua:
Quina us fa més el pes?«Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d'uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós. Estava gitat d’esquena, dura com una closa ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. Al capdamunt, a punt d’esvarar-se’n del tot avall, el cobertor s’hi aguantava a males penes. Una multitud de cames, llastimosament fines en comparació amb la resta del cos, li espurnejaven davant dels ulls, desvalgudes.»Traducció de Heike van Lawic i Enric Sòria. Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1989).«Un matí que en Gregor Samsa es despertà de somnis desassossegats, es trobà al llit convertit en un insecte monstruós. Jeia de sobines damunt una esquena dura com una cuirassa i, aixecant una mica el cap, podia veure's un ventre bru i bombat, solcat de nervadures arquejades, damunt el qual amb penes i treballs s'aguantava el cobrellit, a punt d'acabar de lliscar fins a terra. Les seves múltiples potes, llastimosament primes en comparació amb les seves proporcions, s'agitaven desvalgudes davant els seus ulls.»Traducció de Joan Fontcuberta. Quaderns Crema (2000).«Un matí que Gregor Samsa es va despertar d'uns somnis agitats, es va trobar metamorfosat en una bestiola monstruosa. Jeia al llit d'esquena, que era dura com una cuirassa, i si alçava una mica el cap, es veia el ventre bombat, de color marró i solcat d'unes durícies arquejades, al capdamunt del qual l'edredó amb prou feines s'aguantava encara, a punt de llenegar del tot a terra. Un munt de potes, llastimosament esmerlides en comparació al gruix normal de les seves cames, li bellugaven davant dels ulls, desvalgudes.»Traducció de Carme Gala. Columna Jove (2001).«Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Jeia damunt l'esquena dura, com una closca, i, si aixecava una mica el cap, es veia la panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de relliscar del tot, amb prou feines s'aguantava. Les cames, molt nombroses i dolorosament primes en comparació amb la grandària habitual de Samsa, s'agitaven indefenses davant els seus ulls.»Traducció de Jordi Llovet. Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2000).
'La metamorfosis' fue mal traducida. Ignacio Vidal-Folch. El País (1999).
La transformació (La metamorfosi). Franz Kafka (Introducció i traducció de Jordi Llovet). Editorial Proa (2000).
Los traductores de La Metamorfosis. Nina Melero. Hieronymus Complutensis Núm 12. (2005).
The Metamorphosis. Wikipedia (2014).
La metamorfosi. Franz Kafka (Traducció i notes de Heike van Lawic i Enric Sòria). Edicions Bromera. Col·lecció A la lluna de València (1989).
Narracions. Franz Kafka (Traducció de Joan Fontcuberta). Quaderns Crema (2000).
La metamorfosi. Franz Kafka. (Traducció i pròleg de Jordi Llovet). Grup Editorial 62. Col·lecció Les Eines (2000).
La metamorfosi. Franz Kafka (Traducció de Carme Gala). Grup Editorial 62. Col·lecció Columna Jove (2001).
